Fil dels
Articles
Comentaris

Visita a Old Trafford

Ja s’han acabat les vacances, tant que les esperem i tan ràpid que passen!

Aquesta vegada hem fet un viatge que li devíem al meu fill, ja que porta més de 2 anys escrivint sobre Cristiano Ronaldo i els partits que tenen lloc a Old Trafford, però encara no l’havíem visitat.

Podem dir que hem complert, ja que vam dedicar un dia a fer el tour guiat al camp, visitar el museu, el Red Café i, com no, passar també pel Mega-Store.



Mentre que el segon dia, el del partit, vam viure el que és “un dia de futbol” allí, on les famílies comencen a anar a Old Trafford a partir de les 10 del matí per passar allí tot el dia, dinar allí i després veure el partit.

Es tractava d’un homenatge al judador d’origen norueg Ole Gunnar Solskjær, que s’acomiadava del Manchester i del futbol amb aquest partit amistós Manchester United vs. RCD Espanyol.

Per a Joan Miquel va ser una gran llàstima que Cristiano estés lesionat i que, per tant, no el va poder veure jugar en persona. Així tindrà una excusa per tornar-hi més endavant… :-)

De totes formes, es va veure compensat perquè va tenir l’oportunitat de veure de prop i xerrar amb els jugadors del seu equip preferit: el RCD Espanyol.

El dia de l’entrenament, vam poder aclarir com arribar al camp The Clif i vam tenir el privilegi de ser els únics aficionats que el van presenciar, juntament amb periodistes. Joan Miquel es va fer fotos amb els jugadors i fa ver amistat amb Albert Riera.



Gent molt maca. Guardem molt bon record.

Gràcies al bloc imprescindible d’Edu William, Networks and Tourism, he pogut escoltar un podcast molt recomanable per la claredat de l’exposició i que m’ha fet pensar sobre el que fem a casa nostra. Es tracta d’una entrevista en què Alfonso Castellano exposa en “pla senzill” la incidència d’Internet en Turisme.

Alfonso Castellano és natural de Canàries. Va estar sub-director general de TUI a Espanya a nivell general. Durant 9 anys ha treballat en el grup Travelocity-Lastminute.com per a Europa fins arribar al lloc de Vice-President.

Es pot escoltar l’entrevista directament a la pàgina de Bungalow 103 o baixar-nos el podcast per escoltar-lo quan vulguem, saltar-nos les notícies locals i anar directament a l’entrevista, etc.

Val la pena tota l’entrevista en què, gràcies tant a les preguntes de l’entrevistador com als coneixements d’Alfonso, veiem de forma molt clara l’evolució dels últims anys del sector, tot desmitificant moltes coses, destaca el valor de la distribució amb una gestió local, etc.

Porto aquí un petit extracte que m’ha agradat especialment, possiblement per la meva mania en la coherència, però és recomanable posar-ho en context.

(Sobre la promoció de marca a Canàries)

Creo que no lo hacemos mal en general a nivel nacional. No creo que lo estemos haciendo bien.

Estamos en una esquizofrenia de “le quiero poner velas a Dios y al diablo”, “sé que tengo que invertir en un determinado tipo de promoción pero después hago otro porque tengo una serie de dependencias turísticas de las cuales no me puedo salir”.

Estamos hablando de objetivos políticamente capitalizables a corto plazo en la mayoría de los casos y esto implica hacer más caso de la cuenta de determinadas turbulencias políticas, hacer más caso de la cuenta a la voz del sector en momentos muy puntuales, y esto hace que tener un plan de acción completo que implique e involucre de forma seria y estratégica a todos los actores, con un nivel de compromiso alto y a largo plazo, hoy lo veo complicado.

La tríada crítica segons Alfonso Castellano:

La Promoción, el Marketing y la Distribución Turística.
De la perfecta armonía, de la perfecta coherencia, de la perfecta sincronía de esos tres elementos estaremos hablando de los destinos ganadores en un futuro
.

La veritat és que després d’escoltar a aquest gran expert em pregunto si ho estem fent bé a casa nostra, amb projectes de Turisme Sostenible, però també altres postures incoherents.

Voleu dir que no ens ho trobarem a la llarga? Ho tenim a les nostres mans…

Technorati Tags: , ,

Quan va sortir la versió WordPress 2.5 ja vaig comentar llavors que Misty Look 3.5 funcionava correctament i que no calia fer cap actualització. Tot i així, al cap de poc va sortir el Misty Look 3.6 amb una versió internacionalitzada.

Quina diferència hi ha?

Aquesta nova versió del tema funciona amb un fitxer de llengua (extensió .mo) que ha de tenir el mateix nom que el fitxer de llengua que utilitza el nostre WordPress. Per als usuaris significa que només funcionarà si tenim el WordPress en català. En cas contrari, haurem d’utilitzar el Misty Look 3.5.

Més tard, quan va sortir la versió WordPress 2.6, també vam veure que Misty Look 3.5 continuava funcionant correctament. Per tant, funciona amb WordPress 2.3, 2.5 i 2.6.

Tot i així, donat que alguns m’heu comentat que volíeu la nova versió del tema, m’hi he posat i he traduit al català el Misty Look 3.6. El podem descarregar i instal·lar com sempre.

Com sempre, qualsevol cosa que veieu, comenteu-m’ho!

Per veure el log de les versions anteriors que he traduït, ho tenim aquí: Misty Look en català.

Canvis fets a l’original de Saddish:

Fitxers afegits: ca_Es.po; ca_ES.mo

Codi afegit a: footer.php; functions.php; style.css

Correccions de codi a: page-archives.php

Technorati Tags: , , ,

Que el bloc La Marfanta, de la mà de Gustau Moreno, és la font de referència de les nostres Terres, és un secret a crits que compartim tots els blocaires i lectors de les Terres de l’Ebre.

Recomanable sempre, m’ha impressionat especialment el seguiment que està fent de la Festa del Renaixement que aquests dies estem gaudint a Tortosa. Una festa que he anunciat al menú lateral d’aquest bloc tan bon punt ho vaig veure al de La Marfanta, tot sigui dit.

Vull recollir-ho en aquest modest bloc, per a tenir-ne constància i també compatir-ho amb tothom. Poso aquí l’enllaç als posts que ha publicat Gustau durant tot el mes i els aniré actualitzant en els propers dies:

Gràcies Gustau


Hi ha més fotos al Gallery


Technorati Tags: , , ,

Fa uns dies em van comentar que les persones es poden confondre amb tantes marques de turisme sostenible i això m’ha fet reflexionar i rellegir algunes coses.

Només que ens fixem amb les eco-etiquetes internacionals, en trobem un bon grapat. Però també hem d’afegir totes aquelles certificacions de turisme sostenible en què treballen les organitzacions relacionades amb Nacions Unides. Tot plegat, molta diversitat… però és que els espais són també molt diversos, aquesta és la gràcia dels viatges, que els llocs on anem siguin diferents, no?

D’altra banda, tanmateix, les certificacions miren d’estandarditzar i per això en sorgeixen tantes, perquè el turisme de diferents llocs necessita mantenir les seves particularitats.

Harold Goodwin, un dels fundadors de Responsible Travel, comenta que les etiquetes i les certificacions estan basades en processos i són d’utilitat per a les empreses que volen auditar les seves cadenes d’aprovisionament i millorar la seva gestió.

Més enllà de les empreses, Ralph Pina, en un estudi del 2004 per a la Universitat Stellenbosch, argumentava que, donat que moltes destinacions estan gestionades per l’administració pública, els governs haurien d’utilitzar les etiquetes i certificacions com a una eina de regulació per ajudar a protegir el medi natural i assegurar que el turisme beneficia la conservació. Segons Ralph, el sector públic pot utilitzar la certificació per excloure de les activitats operadors, àrees i destinacions si no compleixen amb uns mínims establerts. Finalment, acaba dient que les certificacions regulades pels estats són una eina de què disposen els governs per assegurar un turisme responsable. No és l’única, i definitivament no és una “eina de màrqueting”.

Efectivament, el turisme sostenible està íntimament relacionat amb el consum responsable, que es manifesta entre d’altres en el turisme responsable. Podríem dir que producció sostenible i consum responsable són dues peces que han d’encaixar?

Tornant amb Harold Googdwin, ell veu el turisme responsable molt centrat en el mercat sensible a aquests temes (no els processos), amb uns consumidors molt crítics i amb criteris. Diu que el turisme responsable no pot unificar-se i reduir-se a una etiqueta i fa una crida als periodistes per què reflecteixin de forma continuada les preguntes que preocupen als consumidors responsables.

Necessitem molt de diàleg, divulgació i educació crítica.

La gestió forma part del dia a dia i cal fer-la tant si està de moda com si no. Però crec que no hauríem de pensar que pugui suplir la comunicació amb les persones, cada cosa té la seva funció i pensar el contrari seria enganyar-nos.

Technorati Tags: , , , ,

El que més han comentat aquesta setmana els blocs turístics que llegeixo, ha esta l’acord entre Expedia i Advent Internacional en la compravenda de Venere.

Aquest moviment es veu de forma diferent segons parlem del que suposa per al sector d’agències o el que poden esperar la planta hotelera i la seva clientela.

Qui són?

Segons el comunicat del departament de comunicació d’Expedia, publicat el 15 de juliol, Expedia és una de las agèncias de viatges per Internet líders en el món i la cartera de marques d’Expedia, Inc. inclou:

Segons la mateixa nota de premsa,

Venere.com se centra en ofrecer reservas hoteleras a los consumidores europeos y ofrece a los hoteleros una demanda hotelera con una gran diversidad geográfica. La compañía tiene relaciones directas con aproximadamente 29.000 hoteles de todo el mundo -incluyendo 26.000 en Europa- con los que opera un modelo de agencia.”

Què suposa per a Expedia?

La forma d’operar de Venere és diferent a la que utilitza Expedia: es basa en el pagament directe a l’hotel, amb unes comissions raonables per la transacció. És una fórmula que ha tingut molt d’èxit sobretot a Europa, on lidera Booking.com. D’altra banda, Booking pertany a Priceline i recentment han estat treballant per millorar la connectivitat entre Booking i la resta de partners.

La compra de Venere per part d’Expedia sembla indicar que intentarà competir amb Booking en aquest model de pagament directe a l’hotel, segons han comentat Albert Barra i Nacho Giral.

D’altra banda, des d’un altre punt de vista, també cap destacar que en aquest moment les agències cada cop perceben menys marge de la venda de l’aeri i és en el sector hoteler on tenen més oportunitats per als inversors, tal com comentava Jorge Gobbi i tambié Guillaume Devenot.

Incògnites

Un anunci tan recent crea moltes incògnites que no es destaparan fins saber de quina forma s’integrarà Venere dintre del grup.

Ja hem comentat que es tracta de dos models diferents (pagament a l’hotel / pagament a la web) que el client els percep de forma totalment diferenciada. Tal com assenyala Guillaume, serà interessant veure com ho resolen.

D’altra banda, aquests dos models tenen associats nivells de comissions distanciats que podrien anar d’un 10 o un 15% en un cas, fins a un 25% en l’altre model. Si Venere adopta el model de gestió d’Expedia podria intentar pujar les comissions al nivell d’Expedia, però podria ser contraproduent amb le low market hoteler, ja que podrien anar-se’n.

Finalment, Guillaume tambié comentava que per al proper any podem esperar canvis en la direcció, consolidació de plantilles, contractes, etc. Segons diu, és inevitable (Booking i Priceline probablement tinguin lo seu).

I per als usuaris, que en aquest moment tenim a Venere un dels llocs que millor ens permet consultar les opinions, tots aquests canvis podrien traduir-se en què durant un temps Venere frenés el seu ritme en noves incorporacions d’allotjaments i utilitats a la seva web, la qual cosa seria una decepció. Esperem que no sigui aquest el cas.


Referències:

El blog de Albert Barra: Reflexiones sobre la compra de Venere por parte de Expedia

Billete de ida: Expedia compra Venere (y más)

Hotel blogs: Expedia acquires Venere but what does it mean?

e-distribution.es: Expedia a punto de adquirir Venere

Loogic: Expedia comprará Venere

Despegar.com: Expedia compra Venere.com

Viajar por internet: Expedia compra Venere.com

Europa Press: COMUNICADO: Expedia, Inc. entra en un acuerdo para adquirir la sede europea de venere.com


Technorati Tags: ,

WordPress 2.6

Ahir va sortir l’actualització del WordPress i ja estem al dia. La veritat és que ha estat un upgrade senzillíssim, sense cap sorpresa, cap incompatibilitat ni res. Molt recomanable per a tothom.

Algunes Novetats

Algunes de les novetats d’aquesta versió m’han agradat molt i vull compartir com a mínim les que ja he estat utilitzant:

  • Ens avisa (en roig) de la disponibilitat d’actualitzacions dels nostres plugins

  • Podem triar com volem pujar els nostres fitxers: amb la versió flash o amb la tradicional i podem afegir peus de text a les imatges

  • Es van desant les diverses versions del post que anem fent a mesura que el preparem i tenim accès a cada una de les versions del post (com si fos un wiki).

Quan estem escrivint un article, al final de la pàgina trobarem els "Post Revisions"

Quan triem una de les revisions anteriors, podrem revisar-la i també comparar-la amb altres revisions o la versió actual

Podem veure les diferències i triar la versió que necessitem

Més

Tota la informació, amb tots els canvis (en anglès) al bloc oficial: WordPress 2.6

Aquí tenim un vídeo (també en anglès) on podem veure en acció les característiques que acabo de comentar i alguna més:

  • Post Revisions
  • Press This
  • Peus d’Imatge
  • Previsualització de Temes
  • Gears

Podem veure el vídeo encara que no entenguem l’anglès ja que només veient les imatges ja ens fem una idea ràpidament de les novetats.

Resum d’altres característiques:

  • Comptador de paraules.
  • Peus d’Image .
  • Gestió conjunta dels nostres plugins.
  • Una completa remodelació del control de les imatges que ens permet inserir, flotar o canviar les mides fàcilment. No està completament integrat amb el WYSIWYG.
  • Utilització del “arrossegar i enganxar” (drag&drop) per reordenar les Galeries.
  • Globus de notificació de disponibilitat d’actualitzacions de Plugins.
  • Personalització dels avatars per defecte.
  • Càrrega d’arxius en mode pantalla-completa.
  • La publicació remota via XML-RPC i APP no és segura (off) per defecte, però la podem activar fàcilment mitjançant les opcions de pantalla.
  • Complet suport SSL en el bàsic, i la capacitat de forçar SSL per seguretat.
  • Podem tenir milers de pàgines i categories sense temes d’interfícies.
  • Capacitat de moure el nostre fitxer wp-config i el directori wp-content a un altre lloc, per revisions SVN “netes”.
  • Seleccionar un grup de checkboxes amb “shift-click.”
  • Podem canviar entre la càrrega Flash o la clàssica.
  • Una sèrie de millores en seguretat proactiva, incloses interaccions de bases de dades i cookies (galetes).
  • Versions més ràpides i robustes de TinyMCE, jQuery, i jQuery UI.
  • La versió 2.6 corregeix aproximadament 194 errades o bugs.

Technorati Tags: ,

Ahir es van apuntar nous usuaris a Wikitravel, més de l’habitual, però gràcies a Losimo he descobert el motiu: Es va emetre a TV3 el programa Espai Internet dedicat a l’organització de viatges, amb recomanacions de llocs que ens poden ajudar.

Aquestes són les recomanacions que podem veure al vídeo:

A més a més, també m’agradaria afegir l’únic cercador en català que conec: VolsBarats.cat

Vols Barats és el primer comparador en català que t’ofereix la possibilitat de comparar en un sol clic tarifes aèries amb les dels trens, autobusos i ferris.

Technorati Tags: , , ,

Turisme Irresponsable

Carlos Gómez ens parlava ahir de la irresponsabilitat en el sector turístic i ens explicava què entén per Turisme Responsable amb aquestes paraules:

Cuando hablo de Turismo Responsable me refiero a diferentes miradas: Sostenibilidad Medioambiental, Desarrollo Comunitario, Sustentabilidad, Turismo Justo…

En el seu article, Carlos es centrava en els preus, però jo en parlaré en sentit ampli. Ignoro la data a què podem atribuir el naixement del concepte de Turisme Responsable, (tot i que la definició que es va fer a la declaració de Cape Town del 2002 sigui possiblement la referència més consensuada), però suposo que la creació del portal Responsible Travel el 2001 ha jugat el seu paper a l’hora d’estendre la idea en el mercat anglès.

El portal es va concebre com una agència de viatges online on els operadors de Turisme Responsable podien publicar els seus programes i tour operadors més grans podien publicitar aquests viatges, sempre partint d’un mínim de criteris que calia complir.

El que en el 2001 era molt minoritari potser ha creat tendència perquè ara hi ha gent que fa trampes. És a dir, davant els diferents graus de compromís que per exemple mostren hotels que només demanen als clients que re-utilitzin les tovalloles, mentre que altres utilitzen energia renovable per produir electricitat, reciclen tots els residus, cultiven ells mateixos els aliments i fan descomptes als clients que arriben en transport públic. Efectivament hi ha importants diferències i hi ha alguns que exageren alhora d’anunciar quin és el seu grau de compromís.

Ho hem sabut perquè ha sorgit una iniciativa, Irresponsible Tourism, amb l’objectiu de ser el lloc on poder denunciar aquesta mena de casos (en la línia del que proposava fa uns dies Rafael Martínez quant a qualitat, però en el cas d’Irresponsible Tourism està enfocat a la responsabilitat i l’ètica). El lloc pretén anar més enllà i amb els seus fòrums vol ser un lloc on poder discutir què es pot fer, quines poden ser les millors solucions, en tots els casos, no només els adherits a programes de Turisme Responsable sinó també irresponsabilitats en general.

A casa nostra, el nostre turista català encara s’ha de sensibilitzar més, però de moment m’ha agradat veure que un lloc de nova creació, com On Sortir, ha incorporat una secció que es diu “Destrucció del Territori“, un bon lloc on denunciar i discutir temes d’Irresponsabilitat envers el nostre territori.

Malauradament, a vegades al nostre país s’hi fan actuacions que l’afecten negativament.

Si això et preocupa i vols denunciar-ho, registra’t -són dos minuts i és gratuït-, activa el mapa i marca aquell indret que estan malmetent. Pots deixar-hi una explicació, i millor si hi adjuntes una fotografia.

Només que aconseguim aturar una sola de les moltes barrabassades que es fan, ja haurà valgut la pena.

Technorati Tags: , , ,

Jo sóc la solució contra el canvi climàtic, una iniciativa de la Fundació Terra, ens presenta una calculadora de la petjada de carboni, proposada per la Fundació Terra i el CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible), que ens ajudarà a esbrinar quines són les emissions associades a la nostra vida, en cinc àmbits: l’habitatge, la mobilitat, l’alimentació, els béns de consum i els residus.

Veig amb bons ulls aquelles iniciatives que, més enllà de la també necessària tasca d’informar sobre l’estat del nostre planeta, ens ajuden amb idees que ens permeten col·laborar en la mesura de les nostres possibilitats. Per això m’ha agradat veure que al menú de l’esquerra, aquesta calculadora de la nostra petjada ens porta idees que podem posar en marxa a casa, a l’hora de moure’ns, per alimentar-nos, en els nostres hàbits de consum i oci, els nostres residus i el nostre estil de vida en general. A poc a poc caldrà anar incorporant alguna d’aquestes idees.

Podem veure, per exemple, el que ens aconsellen a l’hora de pensar en les nostres vacances (bastant en la línia, m’atreviria a dir, de la filosofia slow-travel):

Les emissions associades als desplaçaments en les nostres desitjades vacances dependran de dos components: la distància a la qual volem viatjar, i el tipus de transport que fem servir.

Les millores a les comunicacions i diversos factors fan que viatjar a llargues distàncies i ràpidament no sigui un luxe sino quelcom accessible per a gairebé tothom. La veritat és que viatjar i conèixer altres indrets i altres persones és de les coses més enriquidores que ens poden passar a nivell personal. Tot i així, podem créixer i conèixer tot seguint algunes pautes que ajudin a evitar el descontrol climàtic.

Es poden triar destinacions turístiques més properes (que existeixen, i tenen prou interès cultural i natural com per a merèixer una visita), fet que redueix les distàncies necessàries i permet viatjar amb mitjans d’emissions moderades com el tren o l’autobús.
També val la pena “ambientalment”, quan es viatja a una regió llunyana, intentar passar més temps per a veure tot allò que es vol, o planificar per a poder visitar més d’un indret, i així poder prescindir de viatges reiterats a la mateixa regió en el futur, i aprofitar al màxim les emissions que s’han hagut de fer en el viatge.
A més, quan es fa un viatge a llarga distància, es pot triar el mitjà de transport amb menys emissions de CO2 associades possible. En alguns casos pot ser difícil triar: moltes vegades és possible viatjar en tren però requereix dos dies més de viatge… Hem de valorar, aleshores, si volem o podem canviar CO2 pel nostre temps. Com hem vist, l’avió faria la major contribució en CO2, i en general les emissions associades a vaixells o ferrys són menors que les dels avions. Però sembla que no seria aquest el cas dels catamarans ràpids dels que es dubta si no podrien ser pitjors que els avions: finalment sembla que la clau és que com més ràpid ens movem, més emissions generem.

Els humans necessitem tota una sèrie de coses que ens fan créixer l’esperit, i els del primer món, que podem accedir a gairebé totes elles, hauríem de prendre-les amb responsabilitat i fer-ne un bon ús. Per exemple, mirant de crear un impacte ecològicament positiu amb els nostres viatges o activitats en general o intentant reduir la nostra petjada durant la resta de l’any (movent-nos menys els caps de setmana, comprant menys béns de consum…) per a reservar una mica de carboni per aquell viatge amb el que somiem.

Calculadora de CO2

Technorati Tags: , , ,

Avui porto aquí una exposició molt didàctica de la mà de Jordi Oller.

Es tracta d’un vídeo enregistrat el 6 d’octubre del 2007, en la Trobada de presentació del curs de la UOC.

Conferència “Noves tendències a internet: oportunitats per a les empreses turístiques“, a càrrec de Jordi Oller, consultor de l’assignatura d’Estructura de Mercats de Turisme.

Els temes tractats inclouen:

  • Evolució d’internet: des de pàgines estàtiques, passant per la personalització de continguts, fins arribar a pàgines distribuïdes amb capacitat de compartir continguts.
  • Tendències d’utilització:
    • Trobar el millor preu (meta agregators, cercadors)
    • Trobar informació (i comerç i oferta) personalitzada i de confiança (interactivitat)
  • Segons Jordi, la web 2.0 és el que sempre s’ha pogut fer a internet el que passa és que ara hi ha gent que se n’ha adonat que es podia fer, s’està aplicant i li ha donat un nom nou (opinió meua: crec que la diferència és que ara està a l’abast de gent sense coneixements tècnics)
  • Exemples, idees…

Paga la pena veure el vídeo perquè, com dèia al principi, l’exposició és molt didàctica. D’altra banda, amb els exemples de Jordi segur que trobarem més d’una idea interessant.

Nota per a Jordi: Sembla que no anaves malament i les teves previsions inicials s’han complert ;-)

Articles anteriors »

Tancar
Enviar E-mail