Fil dels
Apunts
Comentaris

Al maig, a la passada Sud Lan Party, vaig poder veure el Notebook de Quique i em vaig quedar bocabadada.

Així que dit i fet: m’he baixat el Ubuntu Netbook Remix, el tinc en un llapis i tot a punt per a poder portar el meu a la propera Ebre Lan Party a Alcanar!

Un any més és aquí la Ebre LAN Party, la party més gran de les Terres de l’Ebre.

L’associació sense ànim de lucre Atictes, juntament amb lo Casal Aixumara i l’ajuntament d’Alcanar, organitzen els dies 3, 4 i 5 de juliol la tercera edició de la Ebre LAN Party. Aquest esdeveniment reunirà al centre cívic d’Alcanar tant a afeccionats de la informàtica i les noves tecnologies, com a curiosos. Molts d’ells portaran els seus propis ordinadors, per tal de gaudir in situ de tres dies de competicions en xarxa, compartició de coneixements i grans dosis de contacte amb gent amb interessos comuns.

Al llarg dels tres dies tindran lloc tallers, concursos, xerrades i competicions al voltant de temes com el programari lliure, els videojocs, els codis bidimensionals, la robòtica, la fotografia i, fins i tot, el tunning.

L’accés a la party serà gratuït tant per a qui es vulgui instal·lar amb el seu ordinador com per qui només vingui a veure l’ambient o assistir a les activitats. Només es pagaran el càtering i el material dels tallers que així ho requereixin. Els únics que estaran obligats a inscriure’s i notificar la seva arribada i sortida de la party seran aquells que vinguin amb els seus ordinadors.

Tampoc caldrà assistir els 3 dies de manera continuada; cadascú pot decidir la combinació de dies i horaris que millor li sembli, així que no hi ha excuses per no venir.

Per saber més sobre la Ebre LAN Party es pot acudir al web oficial, http://ebrelanparty.cat, o bé a qualsevol dels nostres canals de comunicació: http://ebrelanparty.cat/contacte

Nota resum:

Qui?

Què?

  • Ebre LAN Party
    • Inscripció gratuïta per a accés amb ordinador, sense càtering.
    • Sense inscripció per a accés sense ordinador.

Quan?

  • 3, 4 i 5 de Juliol de 2009

On?

Més informació

  • escut
  • L’última vegada que vaig anar amb piragua pel riu va ser tota una experiència. Anava amb Joan i em va dir: “vols anar pel camí tranquil o per l’alternatiu i divertit?” i jo, sense saber el que dèia vaig respondre que pel divertit. I sí que va ser divertit, sí :-D

    M’avisa la companya Mireia que ja està programada la piraguada d’enguany i mirarem a veure si ens ho podem combinar per apuntar-nos.

    Aquesta és la informació que m’ha enviat:

    PIRAGUADA09

    IX PIRAGUADA POPULAR EN DEFENSA DE L’EBRE

    DIUMENGE 12 DE JULIOL 2009, XERTA – ALDOVER – TORTOSA

    Hem preparat una nova edició de la piraguada popular pel proper diumenge 12 de juliol. Ja hem arribat a la novena. Per enguany tenim moltes novetats!

    Volem apropar el màxim de persones al nostre riu Ebre perquè cada vegada en siguin més els defensors. Volem transmetre les agressions que pateix, però també volem que la gent passi un dia agradable, que gaudeixi del paisatge i que xali a l’aigua. Pensem que la millor manera que la gent s’estimi el riu i vulgui defensar-lo, és coneixent a fons els seus problemes i vivint-los. Per aquest motiu us proposem navegar arran d’aigua, com ho permeten de fer les piragües.

    Aquest acte està emmarcat dins de la campanya Big Jump 2005-2015 de la xarxa “European River Network”. Aquest dia es realitzaran actes conjuntament a moltes ciutats europees per reivindicar la millora de la qualitat dels rius.

    Ens concentrarem a Xerta, davant de l’embarcador a les 9:30 del matí del diumenge 12 de juliol. Al camp de futbol d’Aldover farem una parada per esmorzar, on es podran comprar entrepans i begudes. Al migdia arribarem a Tortosa. Tenim preparada una sorpresa per donar un ambient festiu a la jornada. Després ens desplaçarem al pavelló Firal de Remolins on disposarem de dutxes i vestuaris. A continuació tenim preparat un dinar popular a base de fideuà. També gaudirem de l’actuació musical del grup “Riu en so”. Tot preparat per a passar un bon dia d’estiu en família o amb els amics.

    Your browser may not support display of this image.La quota d’inscripció és de 15 € per persona per a embarcacions a rem, 20 € per a motor i 10€ pel dinar. Qui vulgui també podrà endur-se el menjar de casa i disposarà de taules i cadires. La venda de tiquets serà del 6 al 11 de juliol al mercat i a l’oficina de turisme (edifici del Carrilet) a Tortosa. Cal recordar que les places són limitades i regalarem samarretes només als primers inscrits!

    Mireia Palos i Jovani (Tortosa)

    Plataforma en Defensa de l’Ebre

    IMG_0001

    Abans que res, agrair profundament Hosteltur i en particular a Carlos l’oportunitat d’assistir el passat 18 de juny al Fòrum Hosteltur que es va celebrar magníficament a l’hotel Meliá Madrid Princesa.

    Amb un impressionant programa, com veiem a continuació:

    IMG_0002

    Programa del Foro Hosteltur 2009 (clic para ampliar la imagen)

    Es tractava del fòrum sobre economia i turisme on es va parlar dels efectes de la crisi i perspectives de futur. En primer lloc, el principal efecte de l’actual crisi mundial és que les entitats financeres manifesten aversió al risc, pel qual es fa necessari que altres entitats assumeixin el possible risc.

    A la vegada, en el sector turístic, aquest efecte repercuteix de forma més acusada en l’aeri, on s’han reduït considerablement el nombre de vols, amb una oferta molt conservadora. Tanmateix, la planta hotelera en general no compta avui en dia amb la mateixa flexibilitat. Aquesta situació afecta particularment a destinacions com Canàries, per la gran dependència en l’aeri. Per fer-nos una idea, una ocuapció del 100% de l’actual oferta aèria a aquesta destinació cobriria el 70% de les places hoteleres canàries.

    Davant d’aquest escenari, es fa evident la necessitat d’innovar. Si bé és cert que históricament, en turisme costa més temps per sortir de les crisis, també cal tenir en compte que mai fins ara s’havia democratitzat tant aquesta activitat, de forma que ara ja es consideren les vacances com quelcom irrenunciable. Tot i així, no serà fàcil que el comportament del sector sigui diferent en aquesta ocasió.

    No sé si en un futur, quan les futures generacions repassaran aquests temps, potser es veurà que en aquesta època la innovació en qualsevol camp va acompanyada inexorablement d’innovació lingüística (l’amic Yoriento en diu consultolabia ;-) ), amb paraules boniques, com per exemple inteligència de mercats. D’aquesta forma em resulta fàcil citar-ho aquí, per exemple, encara que no sàpigue exactament què és.

    Finalment, em quedo amb tres idees centrals que va comentar Escarrer: Competitivitat, Sostenible i Integral. Va comentar que l’estratègia espanyola és la mobilitat sostenible, amb adaptabilitat al canvi climàtic. Em sembla que és d’allò més sensat. Però tot i que afecta directament al sector turístic, també afecta d’igual forma a altres sectors, pel que crec que el debat hauria de donar-se entre diversos sector i el turístic ser-ne un més.

    Per part meva, m’apunto la idea per anar descobrint possibilitats en aquesta línia i aportar-hi enguany el meu granet de sorra.

    L’estimat Jordi López està portant a terme un projecte tan engrescador com la posada en marxa de l’Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita, amb un marcat compromís pel territori. Ens ha convidat a les Jornades de Portes obertes, i s’han programat diverses activitats per a tot el cap de setmana.

    Em sembla particularment interessant la xerrada que hi ha per al divendres, en col·laboració amb el Parc Natural: una ponència sobre el canvi climàtic i els impactes a les Terres de l’Ebre, a càrrec del Dr. Javier Sigró, Centre de Recerca en Canvi Climàtic de la URV.

    ¡No m’ho perdré!

    contraportada


    portada

    DIVENDRES 5 juny. Dia Mundial del Medi Ambient.

    Lloc: Pavelló Firal Sant Carles de la Ràpita

    17.30h Inauguració de la Festa del Mar- Jornades de Portes obertes de l’Estació Nàutica

    17.45h Presentació del Compromís pel Turisme Sostenible de l’Estació Nàutica

    18.00h Taula rodona sobre medi ambient, sostenibilitat i turisme i signatura del Compromís pel Turisme Sostenible de l’Estació Nàutica

    18.30h Ponència inaugural: Passat i Futur del Canvi Climàtic: una aproximació als impactes a les Terres de l’Ebre a càrrec del Dr. Javier Sigró, Centre de Recerca en Canvi Climàtic de la URV.

    19.30h Vi d’honor, amb vins de la DO Terra Alta.

    I a més… Tots els assistents d’aquest dia i la resta de dies de la Festa del Mar, podran participar en el sorteig de:

    Dia de l’orgull Friki

    cheap-freak-travel

    Abans de l’any 2009 ningú no ho hauria imaginat.

    Va ser llavors que es va descobrir l’evidència: l’economia del país, que fins llavors havia tingut en el turisme un dels grans motors, havia caigut al mateix temps que la internacional, víctima dels noms creatius utilitzats en els paquets de productes financers.

    Les xifres d’ocupació turística van començar a descendir tímidament però de forma sostinguda al llarg dels anys següents. Ningú sabia què se n’havia fet dels turistes! Quina força fosca se’ls havia pogut empassar?

    Molts poquets sabien que en realitat aquell any havien nascut els turistes digitals, un naixement amb força, que va representar la desil·lusió d’alguns evangelitzadors.  No n’hi havia per menys: els turistes havien aparegut a la xarxa amb una manifesta intenció colonitzadora, sense cap respecte ni pels nadius ni pels immigrants.

    Però vet aquí que va ser llavors precisament quan el costat fosc, i el bon rotllo de la unitat friki, va agafar tot el poder necessari per conquerir el món que en el futur es coneixeria com món freak.

    bg_logo

    He descobert un lloc dedicat als treballadors independents: FreelanceSwitch. La pàgina principal és un blod, amb apunts diaris sobre temes escrits des de la perspectiva del freelance. Però també compta amb un tauler d’anuncis de feina, recursos, fòrums, podcast… Pel que veig, si algú necessita un professional pot deixar la seva demanda gratuitament i si ets un professional que ofereixes els teus serveis, hauràs de pagar 7 dòlars al mes per publicitar-te. Però si se’t dóna bé escriure, et poden pagar 60 dòlars pels teus apunts. No està malament la idea, tat?

    man_greenHe de donar les gràcies al bon amic Albert, que m’ha enviat pel delicious un apunt del bloc amb consells per organitzar-se millor els professionals independents, aconseguir feina i també consells amb algunes formes d’utilitzar bé les eines que ens ofereix la xarxa; ja que de la mateixa forma que qualsevol altra eina, poden portar a la decepció si s’usen malament, però amb un ús correcte són un gran avantatge competitiu, es especial per a la microempresa.

    En llegir l’apunt una segona vegada, però, m’he adonat de que són consells molt sensats i d’aplicació àmplia, així que li he proposat a Yoriento un nou sharisme sincronitzat i traduit a continuació l’apunt de FreelanceSwitch:

    Ja coneixem totes les gratificacions del treballador independent (freelancer). Horaris flexibles, varietat de projectes, pocs desplaçaments (o cap). Però aquest estil de vida no s’aconsegueix fàcilment.

    Reeixis com a treballador independent requereix un fluxe continuat de feines pagades. Aconseguir noves feines mitjançant recomanacions és fantàtic, però les recomanacions soles no ompliran el teu horari amb feines pagades, sobretot quan estàs començant.

    Els llistats de classificats a la xarxa com Craigslist i el tauler d’anuncis de feina de FreelanceSwitch són llocs magnífics per generar oportunitats de nous negocis. En aquesta economia, la competència per la feina és ferotge. Per mantenir-te al capdavant, has de combinar dos elements en el teu enfocament:

    • Quantitat: Com més feines responguis, més oportunitats potencials estaràs creant.
    • Qualitat: Presenta’t bé i sobresurt d’entre la multitud.

    Aquí tenim algunes eines i consells que t’ajudaran a aconseguir més feina “freelance”:

    1. Has de mantenir acuradament el currículum i la cartera

    Assegura’t de que el teu currículum està actualitzat i perfecte. Crea una versió PDF per adjuntar a les teves cartes de presentació per (més info més endavant). Si tens una pàgina web (que l’hauries de tenir), assegura’t de que està actualitzada i presentable. Mostra la teva atenció pels detalls creant una presència web ben dissenyada i professional.

    2. Escriu emails efectius

    Dóna’t el temps de crear un email-carta de presentació ben escrit i concís per usar com a resposta a les demandes de feina online. Hauria d’incloure una petita introducció sobre tu (semblant al teu “elevator pitch“), com també un enllaç a la teva pàgina web o la teva cartera online.

    Prueva diversos enfocaments i estils. Comprova quins emails generen més respostres. Un caop hagis perfeccionat el teu email-carta de presentació, utilitza’l com a plantilla per a futurs emails. Això ens porta al següent consell.

    3. Usa la característica de Gmail denominada “Canned Responses

    Si uses Gmail, activa la característica “Canned Responses”. A Gmail, ves a Settings > Labs > Canned Responses, i fes clic a “Enable”. “Canned Responses” et permet desar el cos d’un email com a plantilla de forma que pots inserir ràpidament el teu missatge en futurs emails. Si no uses Gmail, pots senzillament desar el teu email enn un arxiu de text que sigui fàcil de copiar i enganxar.

    No enviïs la mateixa resposta genèrica per email a les demandes de feina. El demandant de la feina ho veurà immediatament i ho enviarà a la paperera. Anem a veure què hem de fer a continuació:

    4. Personalitza el teu missatge i fes-lo a mida per a cada feina

    Llegeix cada demanda de feina en la seva totalitat per aconsseguir el màxim d’informació possible. Extreu tanta informació sobre la feina i el demandan com puguis. Llavors utilitza aquesta informació per millorar el teu email-carta de presentació. Modifica o afegeix a la teva plantilla d’email una anotació sobre per què encaixes perfectament i cobreixes la seva necessitat concreta.

    Per exemple, si la demanda de feina és d’un venedor de samarretes que necessita una pàgina web, podrien mensionar que t’has especialitzat en el desenvolupament web per a comerç electrònic. També pots propocionar alguns enllaços a botigues online que hagis realitzat per a altres clients.

    Però no et quedis aquí.

    5. La importància de la línia del tema de l’email

    Un sol missatge en un tauler d’anuncis de feina popular pot generar centenars de respostes en solament qüestió de dies o fins i tot hores! És fàcil que el teu email es perdi en la confusió. Pot ser que no arribir a obrir-se. Sobresurt de la multitud creant títols del tema que siguin pertinents i que parlin de la seva necessitat concreta.

    Si la feina demana un redactor que pugui treballar presencailment a Nova York, pots usar un títol com: Redactor resident a Nova York.

    Si es tracta d’un blogger que cerca un dissenyador web per a crear un tema de WordPress personalitzat, pots intentar-ho amb un títol com: Dissenyador Web (Expert en WordPress!).

    6. Maximiza la teva cerca de feina amb RSS

    Molts taulers d’anuncis de feina ofereixen fils RSS per als resultats de les cerques. Aquesta pot ser una eina potent en el teu arsenal de cerca de feina. Cerca una paraula clau que t’apliqui a tu, com per exemple “compositor”, “HTML”, o “dissenyador”.  Llavors afegeix el fil RSS d’aquesta cerca al teu lector de feeds que hagis triat. El meu és Google Reader.

    Amb Google Reader, pots veure multitud de fils de feeds alhora si els agrupes en una mateixa carpeta. Això et permet cercar en diversos taulers d’anuncis simultàniament. Aquesta és la millor forma de mantenir-te al dia de la majoria de demandes de feina a través d’internet, cosa que et dóna un avantatge respecte als teus competidors.

    7. Expandeix la teva cerca més enllà de les demandes locals

    Molts treballadors independents tenen la possibilitat de treballar remotament via email i a través de la web. Així que, per què limitar la teva cerca de feina a una ciutat local? Expandeix el teu abast mitjanánt la cerca de feina en altres mercats, fins i tot internacionalment.

    Els fils (feeds) RSS aquí són molt útils, especialment per a la cerca de feina a Craiglist. A Craiglist, no pots cercar en múltiples ciutats amb una sola cerca. Però pots combinar els fils de cerca de Craiglist si uses un lector de feeds. Tria 10ciutats grans i visita la sub-pàgina corresponent a Craiglist per a cada una d’aquestes ciutats. Cerca en la secció de “curros” la teva paraula clau o sector. A continuació recull el fil RSS per a cada una de les cerques de les 10 ciutats. Agrupa aquests 10 fils en una carpeta a Google Reader. Ara pots veure les demandes de feina a Craiglist de les 10 ciutats en un sol cop d’ull!

    Aquí tenim la meva cerca de feina per a tot USA a Craigslist:

    Craiglist USA Jobs

    8. Fes un seguiment dels emails de forma persistent, però respectuosa

    Un cop que has entrat en diàleg amb el teu potencial client, voldràs mantenir la discussió viva amb l’esperança de tancar un tracte. Si no et responen als pocs dies o una setmana, envia un email escuet de seguiment a mode de recordatori, tot dient que estàs disponible per tractar qualsevol tema o preocupació que puguin tenir. Els clients nous sovint necessiten una mica de motivació extra per llençar-s’hi. Amb una mica de sort el teu esforç extra redundarà en nous negocis.

    Si continues sense obtenir resposta, no insisteixis. Passa a una altra cosa. No enviïs més emails. No els afegeixis al teu butlletí de notícies (newsletter) sense el seu permís. Això només els enutjarà i pots tenir per segur que no comptaran amb tu per a futurs projectes. Només és una forma de malversar el teu valuós temps.

    9. No deixis de cercar la teva propera feina

    La clau per a mantenir-te ocupat a llarg termini és estar cercant continuadament la teva propera feina. Això implica mantenir els teus esforços en la cerca de feina fins i tot quan la teva actual parrilla de feina està completa.

    No deixis la teva cerca de feina només perquè aquest mes estàs a tope. Si ho fas, et podries trobar ràpidament en un període baix. Evita-ho mantenint sempre actives noves oportunitats de negoci i movent-te per endavant.

    Recorda-ho, sovint costa algunes setmanes (si no mesos) tancar un acord. Has d’equilibrar el teu temps entre projectes actuals i perseguir nous negocis.

    10. Professionalitat, Honestedat i Confiança

    Professionalitat – Comunica’t de forma clara. Respon cada email i cada trucada amb promptitud. Escriu emails amb correcció ortogràfica i gramàtica. Mostra sempre una actitud positiva i constructiva.

    Honestedat – No facis promeses que pots complir. Mostra les teves habilitats allí on siguin aplicables. Si no coneixes la resposta a una pregunta, no improvisis. Assegura’ls-hi que et poses a cercar-la i que els contestaràs. Llavors fer-ho. Sigues tu mateix@ i guanya’t la seva confiança.

    Confiança – Parla de forma clara i definitiva quan conversis amb potencials clients. Refereix-te a la teva experiència anterior, i tracta cada una de les preguntes amb respostes directes i informatives. Mostra’ls-hi que tens el que cal per cobrir totes les seves necessitats. Llavors supera les seves expectatives.

    Brian Casel és un dissenyador web i músic compositor que treballa de forma independent (freelance). Escriu a Serve The Song, un bloc sobre la creació de cançons, producció de música i promoció online. El podem seguir a Twitter @CasJam.

    Què fan els paisatgistes

    Dimarts passat, TV3 va estrenar el programa El Paisatge Favorit de Catalunya. Sèrie documental en què 24 personalitats destacades del país ensenyen el racó de Catalunya que els agrada més. En aquest primer capítol, la Vall de Núria (Toni Albà), el Collsacabra (Antoni Bassas), i el Delta de l’Ebre (Artur Gaya, “Quico el Célio”) (a partir del minut 30).

    A casa, ens ha fet molta gràcia l’explicació de Polet en l’apartat del Delta de l’Ebre al mateix temps que hem pogut apreciar la qualitat de les imatges i la bellesa del paisatge. Però també m’ha recordat un article que m’ha descobert la professió del paisatgista. Ho explicava la setmana passada Horacio a la Comunitat Hosteltur i ens presentava l’Associació de Paisatgistes:

    Definición de Paisajista: “El Paisajista planifica y diseña paisajes urbanos y rurales en el tiempo y en el espacio, basándose en las características naturales y en los valores históricos y culturales del lugar. Para conseguir este fin, utiliza técnicas apropiadas y materiales naturales y/o artificiales, guiándose de principios estéticos, funcionales, científicos y de planificación.” (definición de la Fundación Europea de Arquitectura del Paisaje-EFLA).

    Cuando se construyen barrios, urbanizaciones, infraestructuras, complejos de ocio y deporte, parques, polígonos industriales, etc. se modifican los paisajes preexistentes. La escala y el impacto de dicho desarrollo puede ser una amenaza para el entorno, pero una cuidada ubicación y un diseño acertado del paisaje que logre integrar los elementos introducidos con los existentes puede crear un nuevo paisaje de calidad e interés visual.

    Més detall a la pàgina de l’associació de paisatgistes.

    ubuntu

    L’última Nit a l’àtic, es realitzarà el 29 de maig de 2009 al Consell Comarcal del Montsià d’Amposta, amb la presència de Carles Basteiro, que realitzarà la xerrada “Continguts lliures, innovació distribuïda

    Continuarà la taula rodona casos d’exit empresarial amb llicències lliures:

    Organitzada per Atictes. Com és habitual, es preveu poder seguir-la per internet a tv.atic2.cat.

    Aquesta setmana llegia al bloc de Vent de Dalt que s’acaba de presentar la construcció i posada en funcionament el 2010 d’un nou llaüt turístic, amb base a Miravet, que suposa una aposta de la Generalitat pel turisme identitari a l’Ebre. Actualment, el sector turístic compta amb el llagut benifalletenc.

    He recordat el que ens comentava el mes passat Jordi Jordan, president dels Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, quan reflexionava sobre les dades d’ocupació turística a Tortosa i suggeria que la ciutat podria adquirir uns quants llaguts i lligar el turisme cultural amb el de natura. Crec que, com diu Jordi, ens hem de creure més que el turisme pot ser una oportunitat econòmica important per al conjunt de les Terres de l’Ebre.

    Aquests dies, per exemple, hem estat debatent a can Bauen sobre l’anunci d’un nou projecte editorial: la Història de les Terres de l’Ebre, una enciclopèdia en 7 volums, de i per a les Terres de l’Ebre, i redactada per una cinquantena d’investigadors i científics del territori. Dani Gil posa sobre la taula la possibilitat que s’estigui perdent una autèntica ocasió d’or per omplir internet de continguts científics i culturals de qualitat sobre les Terres de l’Ebre.

    Cal recordar també que la importància d’internet en turisme és una tendència que s’està afiançant a passes gegants. Segons l’anàlisi que van fer de la radiografia del turisme europeu a Clan-destinos, i basat en l’Eurobaròmetre dedicat als viatges dels europeus, la major font d’informació sobre les pautes dels turistes del nostre continent:

    Internet es ya la segunda fuente de información de los turistas europeos. Para un 22% de los casos es la principal fuente, sólo superada por las recomendaciones de amigos y familiares. Por cierto, ¿cómo computaríamos una recomendación de un amigo en facebook?

    Em sembla evident que una forta aposta de la Generalitat pel turisme identitari a l’Ebre, com comentava al principi, ha d’anar forçosament lligada a la digitalització de les fonts documentals sobre les nostres terres, pensades per què puguin ser de màxima utilitat i fiabilitat per a tota la societat ebrenca. En els comentaris de can Bauen, Gamoia ho expressa molt bé:

    [Una enciclopèdia directament pensada en versió digital, ben feta]
    Això sí que val la pena de subvencionar-ho. I exigir que es faci ben feta. I que serveixi de model per aprendre, tant dels errors com dels encerts. O quan esperem a aprendre? Quan els del Nord ja ho hagin inventat tot? Si no aprenen ràpid les editorials actuals, d’aquí poc vindran d’altres empreses i faran la feina. @bauen ho ha dit ben clar: “Totes les obres de referència a nivell mundial han migrat a suports digitals” (potser no totes, però sí una bona part, les que saben que els hi va la supervivència).

    En els comentaris a can Bauen es deia que la versió digital ben feta, amb total solvència i apta per poder-la no només consultar sinó també enllaçar i reutilitzar, suposaria un cost econòmic important. Però si de debò ens creiem el potencial econòmic que té el nostre turisme, i realment fem una aposta seriosa, estarem d’acord en què seria una inversió més que justificada que ens ha de donar no només prestigi sinó també un important rendiment econòmic.

    Reproducció de la notícia del llagut a TeveOn:
    llagutebre
    Continua llegint »

    Xerrada de Nits a l’Àtic sobre Drets d’Autor

    Ho he vist al blog de Gamoia i ho copio per fer-ne difusió:

    Tornen les Nits a l’àtic amb “Drets d’Autor i Propietat Intel·lectual en entorns digitals“, realitzada per Jaume Llambrich, filòleg en Llengua Catalana, editor de la Universitat Rovira i Virgili, i membre d’atictes.

    La xerrada es farà el 15 de maig de 2009 de 21:30 a 22:30, a la Ebre Sud Lan Party, que es realitza a l’IES de Ebre de Tortosa.

    Què són els drets d’autor? Quines lleis el regulen? Com influeixen estes lleis en el nostre dia a dia a la xarxa? I a la nostra butxaca? Existeix alguna alternativa a l’actual regulació? A la propera Nit a l’Àtic farem un breu repàs als drets d’autor i a la legislació vigent per tal de comprendre alguns dels aspectes polèmics de l’actual situació: és delicte utilitzar les xarxes P2P? perquè he de pagar un cànon digital per comprar un cd buit? Tindrà raó la SGAE quan diu que sóc un pirata?

    Organitzada per Atictes, IES de l’Ebre i Universitat Rovira i Virgili

    Com és habitual, es preveu poder seguir-la per internet a tv.atic2.cat.

    Què és l’Ebre Sud Lan Party?

    (Extret de La Marfanta)

    L’Ebresud Lan Party és una trobada d’internautes que tindrà lloc els dies 15 i 16 de maig al gimnàs de l’IES de l’Ebre, amb la previsió de poder inscriure un màxim de 100 participants. L’Ebresud Lan Party és una activitat gratuïta i oberta al públic en general, ja que també s’han programat tallers i xerrades sobre programari lliure, xarxes socials d’internet o tecnologia.

    PROGRAMA DE L’EBRESUDLAN 2009

    Divendres 15 de Maig

    10:00 a 11:00: Entrada i Inauguració
    11:00 a 12:30: Taller “Fent de tot amb programari lliure: la Linkat” (Luís Cabello i Ricard Escandell – Àrea TIC i Servei TAC dels Serveis Territorials d’Educació a Tortosa)
    12:30 a 17:00: Temps per competicilons, dinar i jugar.
    17:00 a 18:30: Xerrada/demostració sobre el Leopard, darrera versió del sistema operatiu dels Apple Mac (Fernando Romero – S.A.I. Roquetes)
    18:30 a 19:00: Berenar
    19:00 a 20:30: Xerrada/demostració d’aplicacions de sèrie i audio del Mac/iPhone (Iñigo García)
    20:30 a 21:30: Xerrada/demostració d’aplicacions MAC/iPhone sobre plataformes mòbils (Carlos Martorell)
    21:30 a 22:30: Taula rodona sobre “Drets d’Autor i Propietat Intel·lectual en entorns digitals” (Jaume Llambrich – ATICTES)

    Dissabte 16 de Maig

    10:00 a 11:30: Xerrada/debat: “Què pots fer a la xarxa 2.0″ (Dani Gil i Jaume Llambrich – Blocaires Ebrencs)
    11:30 a 13:00: Xerrada sobre “Cultura lliure…” (Marià Cano – Departament d’Educació)
    13:00 a 17:00: Temps per competicions, dinar i jugar.
    17:00 a 18:30: Taller d’iniciació a la mescla de múscia amb ordinador (Dj Fernández)
    18:30 a 19:00: Berenar
    19:00 a 20:30: Taller d’aplicacions Google: gmail, calendar, docs, groups, …. (Enric Vílchez – IES de l’Ebre)
    20:30 a 22:00: Taller sobre creació i aplicacions dels codis QR (David Comuñas – ATICTES)

    Més informació i inscripcions: Ebresudlan.com

    «Però si saltava a la vista! Com no se li havia ocorregut a ningú abans?»

    Al 1997, l’emprenedor autodidacta Simon Woodroffe va crear “YO! Sushi“, el primer restaurant de Sushi que va funcionar a Londres. Deu anys més tard surt per agitar la indústria hotelera amb mini-hotels de luxe de baix cost situats als aeroports. El següent pas és “YO! Zone“, spas de luxe per a gent amb poc pressupost.

    A Infonomia van conversar amb Simon Woodroffe i m’han agradat diversos detalls:

    • Encara que Simon Woodroffe és qui desenvolupa les idees, ha hagut de trobar les persones adequades per què fessin realitat els proyectes. Crec que les idees tradicionalment s’han sobrevalorat, però en realitat només són valioses quan s’executen.
    • Tot i que la idea del Yotel sembla molt senzilla, no se li va acudir d’un dia per a un altre, sinó que en realitat va passar mesos amb alguna cosa més o menys abstracta en ment fins que a poc a poc va anar fent retocs, canvis, fins que es va materialitzar en una idea molt més concreta. És a dir, que quan t’arribi la insipiració t’haurà d’agafar treballar i que la improvització és un altre mite: allò més senzill és allò que amaga més hores al darrera.
    • M’agrada el que respon en la pregunta sobre l’estudi de mercat i em recorda un tuit de Jaime Roca, amb una cita de Henri Ford: “Si li hagués preguntat a la gent què volien, m’haurien dit que un cavall més ràpid.”

    Però si amb l’anglès no et trobes còmode, també tenim la transcripció, que tradueixo a continuació:

    Simon Woodroffe: Let’s rock the hotel industry

    Por Doris Obermair – 20/03/2009

    YOTEL

    Com va sorgir la idea de minihotels de diseny de baix cost?

    Em vaig posar a cercar noves opcions que encaixessin amb el concepte cool de YO!, i em vaig fixar en els hotels càpsula de Japó, però vaig pensar que ningú voldria hostatjar-se en un lloc com aquell. Així que em vaig passar mesos intentant crear un espai petit però luxós. Un dia, en un vol de tornada des de Kuwait, em va sorgir l’oportunitat d’anar en primera classe amb British Airways, on tenen aquells seients que es converteixen en llits plans. Recordo que em vaig despertar pensant: «Ha de ser una cosa així!». Tan aviat com vaig baixar de l’avió, em vaig posar en contacte amb la gent que havia dissenyat l’interior de la cabina. Així que per a YOTEL empleem dissenyadors d’interiors d’avions.

    I la idea inicial era ubicar-los en els aeroports?

    Vam construir prototipus i vam estar donant-hi voltes fins que un dia la companyia British Airport Authority, que de fet ara és propietat espanyola, ens va trucar i ens va dir que creien que hauríem d’obrir en els aeroports. De fet, mai ens havíem plantejat construir hotels en els aeroports, sinó en els centres urbans. Però ens vam adonar de que podíem llogar les habitacions no només per una nit, sinó per blocs d’hores. Els millors hotels del món es vanen de tenir una ocupació del 98 % a l’any, però nosaltres la tenim del 180 %, i el nostre objectiu és arribar al 250 %, lo que significaria que cada habitació s’ocupa més de dos vegades al dia. Això ens permet mantenir els preus a un nivell raonable.

    Quin és el paquet més venut?

    L’estància més habitual és la tradicional de tota la nit, excepte pel fet que els clients tendeixen a agafar l’habitació molt tard i deixar-la molt aviat. El segon paquet més venut és per a les persones que entren a les 8, les 9 o les 10 del matí i s’agafen 3, 4 ó 5 hores per a dormit una mica abans d’anar-se’n. Però aquest tipus d’estància la venem al llarg de tot el dia: és un oasi en un món estressant.

    Com va saber que hi havia mercat per a habitacions d’hotel de 7 m2?

    Si hagués fet una investigació de mercat preguntat a la gent sobre si els agradaria dormir en una habitació de 7 m2 sense llum natural, m’haurien contestat que de cap manera! La qüestió és que no es pot realitzar una investigació de mercat sobre un mercat que no existeix. Fer alguna cosa nova representa milers que malsdecap, perquè primer has de convèncer a la gent perquè ho vegin a la teva manera. Aquest és el motiu pel qual la creativitat i la innovació acostumena venir de la mà dels emprenedors, i no de les grans empreses. Si haguessim tingut una reunió això en una gran empresa, se m’haurien tancat en banda, m’haurien dit que necessitava finestres, perquè això és el que tenen els hotels, així com un gran bany. Però la veritat és que en un espai tan petit com aquest hi ha de tot. Per descomptat, no ha esta fàcil, però hem aconseguit triunfar. La frase més repetida de tots els que entren en una habitació com aquesta és: «Però si saltava a la vista! Com no se li havia acudit a ningú abans?».

    Cobreu poc pel servei bàsic i afegiu costos addicional per altres serveis complementaris, com fan les aerolínies de baix cost?

    YOTEL es mantindrà fidel a la seva filosofia: nosaltres venem son, però de luxe: uns bons matalassos, cotó de gran qualitat, silenci, aire condicionat, bany propi… Es poden fer moltes coses aquí: comprar menjar, veure la tele, treballar… Totes les habitacions tenen Internet. Però la majoria de la gent que ve, tanca la cortina, apaga els lums i es posa a dormir.

    Ara ens trobem en una habitació premium; a la porta del costat tenim una habitació estàndard. També estem treballant en habitacions econòmiques i quan anirem a Amèrica farem suites. Serà com si dissenyéssim una stretch limousine amb un Mini! Tindrem suites que seran més petites que qualsevol altra habitació, però tot i així en direm suites!

    Quina expansió es preveu per a YOTEL?

    Crec que ens mourem molt ràpid, però de moment no hem fet res públic. Aviat obrirem un YOTEL a Alemanya, tot i que estem estudiant tot el món. Segurament que també ens instal·larem a Espanya.

    Sembla ser que avalues les teves idees de negoci basant-te molt en la intuició…

    Començo el procés pensant «és una bona idea?», i l’acabo dient «és una bona idea?», i finalment dic «sí, és una bona idea!» [risses]. Quan se’m va ocórrer la idea de YOTEL, no vaig tenir cap necessitat d’avaluar el concepte, era tan evident! Ara bé, com pots convèncer a la gent d’aquesta evidència? La majoria dirien: «Molt bé, escriu-me un informe de 20 pàgines i estudia el mercat». Però les coses no funcionen així, i tothom ho sap. Enlloc d’això, vam construir prototipus a escala real i els vam mostrar en exposicions de disseny. Tothom que els veia quedava meravellat; vam sortir a les notícies de tot el país, als periòdics, a les publicacions d’arquitectura… De sobte estavem en boca de tots, i la gent ens preguntava que quants en teníem. Va ser llavors quan es va començar a creure en el projecte, i això és molt millor que un pla de negoci!

    Tu ets el creador de la idea YO!, però un cop el projecte està en marxa, no t’impliques en la gestió del dia a dia, oi?

    Una de les grans lliçons que he après en aquesta vida és: descobreix en què ets bo, i passa tot el temps fent exactament això. Jo sóc bo tenint idees, i en posar en marxa projectes i construir prototipus. Els meus socies, ja sigui Robin Rowland a YO!Sushi o Gerard Greene, que porta el negoci de YOTEL, són bons en fer que les coses funcionin y passin. La meva propera idea és el YO!SPA. Tots els spas del món estan pensats per a senyores molt riques, i jo estic preparant un spa per a tot tipus de gent; serà una barreja entre una discoteca i un spa, on podràs ballar al costat de les piscines.

    Fer el luxe accessible al mercar de masses…

    Crec que aquesta és una gran fórmula: portar a tothom el que tenen els rics.

    ¿Què us sembla això de la discoteca-spa? Això de ballar al costat de les piscines? Jo no he pogut evitar recordar la mítica Contacto a les nostres terres. Us en recordeu? Cada cop que passem per allí, li explico al meu fill com era i ell al·lucina!!

    Apunts anteriors »

    Tancar
    Enviar E-mail