Fil dels
Apunts
Comentaris

L’article d’avui és un exercici de sharisme sincronitzat (què us sembla l’expressió? 🙂 ) amb Yoriento. Així hem batejat una forma col·laborativa d’escriure articles que traduirem de la blocosfera anglesa. En aquesta ocasió portem un article de Penélope Trunk que es titula How to decide if you need a therapist. En el seu bloc, Alfonso Alcántara ens formula la següent pregunta: ¿Necesitas orientación o coaching en tu vida? Serà molt interessant conèixer l’opinió dels nostres lectors i contrastar els resultats amb l’opinió dels lectors de Penélope, que fins i tot ha realitzat una enquesta.

Penélope parteix de la popular màxima socràtica del “coneix-te a tu mateix”. Diu que conèixer-nos nosaltres mateixos ens ajuda a solucionar els nostres problemes, temes de carrera professional inclosos (la negreta és meua).

COM DECIDIR SI NECESSITES UN TERAPEUTA.

Rebo al voltant d’unes cinquanta preguntes sobre carrera professional cada setmana. Les preguntes tenen una esperada diversitat, però no les meves respostes. Les meves respostes són quasi sempre el mateix consell: Coneix-te millor.

Mireu:

Problema: El meu superior és imbècil. Com ho puc solucionar?

Consell: Compren què pots fer de forma diferent que faci que la gent al teu voltant actuï de forma diferent.

Problema: Han promocionat la meva companya de feina enlloc de mi, però ella no treballa.

Consell: Compren per què tu no agrades tant com la teva companya i aconsegueix agradar més.

Problema: He estat durant tres anys sense treballar i vull tornar-hi. Quina és la millor forma de fer-ho?

Consell: Compren les coses úniques que pots oferir a la teva xarxa i a un empleador, llavors fes un currículum que mostri aquestes coses.

¿Veieu el patró? L’ auto-coneixement és el que t’ajuda a resoldre els teus problemes. De vegades ho podem fer pel nostre compte. Però si el teu problema persisteix i no pots solucionar-lo, vés al terapeuta. La teràpia accelera el procés de conèixer-nos a nosaltres mateixos. Puc dir que en la meva pròpia experiència, les persones que s’han sotmès a teràpia són més interessants que les que no ho han fet.

De vegades no saps si funciona. Com quan vaig anar a l’assessor matrimonial amb el meu ex-marit. Això compta com a teràpia encara que hi aneu junts i no hi hagi ningú més a l’habituació per distreure-vos. L’assessorament va funcionar perquè ens va obligar a mirar el que calia canviar per salvar el matrimoni, i el meu marit va dir “oblida-ho”. Ell no volia canviar. Així que la teràpia ens va ajudar a afrontar el que era inevitable, de forma més ràpida. Això és al que em refereixo quan parlo d’accelerar les coses.

Però a NYC i LA, anar a teràpia és quelcom de què presumir. És com anar al gimnàs. Estàs dient a tothom “Mira! Em cuido.” Realment, acudir al terapeuta serveix d’anunci personal: “Mira! sé com estar amb mi mateix i amb els altres”. Però ara que visc a Wisconsin m’adono de que la major part del món pensa que la teràpia és solament per a la gent que es troba malament.

Comprendre per què s’ha generalitzat el malentès sobre la utilitat de la teràpia és fàcil, tanmateix. Pensem-ho: en general, les persones a les que els funciona la teràpia estan molt interessades en comprendre’s a sí mateixes i canviar de forma més efectiva per aconseguir els seus objectius. La qual cosa dóna sentit a que les persones en ciutats grans vulguin superar-se, que les coses millorin constantment i generalment no s’acontenten. Les persones que viuen a ciutats més petites, s’acontenten generalment amb el que tenen al davant.

Així que mira les teues febleses i pregunta’t quant et molesten. Si no has pogut superar-les (i desitges fer-ho), vés a un terapeuta. Recordeu aquells homes amb els que m’encanta fer negocis -els tipus estables i grans triomfadors? Tots han fet coaching. Així que si no vols fer teràpia però per començar no saps quines són les teves febleses, contracta un coach. Però has de saber que les persones que no saben implementar les recomanacions del coach hauran d’acudir a un terapeuta a continuació.

Per descomptat, potser no tothom necessiti teràpia. Potser molta gent preferirà un ritme més pausat  d’auto-descobriment.

En els comentaris, algú afegeix que existeixen altres formes de “conèixer-nos a nosaltres mateixos” i cita diverses fonts d’experiències (hi ha qui en diu imperiències), una d’elles la realització de viatges.

No m’ha sorprès, ja que és una idea que no solament l’ha utilitzat sovint la literatura de tots els temps a mode de metàfora, sinó que també l’ha desenvolupada una agència de luxe, com podem veure en l’exquisit treball publicitari que tenim a continuació:

[Subtítols en castellà: http://youtube.com/watch?v=gvy9WXq51B0]

No conec aquesta empresa. Tanmateix, en observar el missatge que transmet el seu anunci m’imagino que si fos una agència de viatges seria un lloc on treballarien els millors agents de viatges. Caldrà ser un bon agent de viatges per poder ajudar els clients a trobar el viatge que ens ajudi a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Perquè algú que ens ajudarà de forma tan personal és “un agent”, no “una agència”.

Des de la perspectiva d’estudiant de turisme, la meva inquietud és molt evident:  on he d’estudiar, què he de fer o quines passes hauria de seguir per poder aspirar a esdevenir un agent així?

4 Respostes a “¿Quins professionals t’ajuden en el viatge de l’auto-coneixement?”

  1. Daniel Gil ha dit:

    És molt important ésser conscient de quan es necessita ajuda (i ajuda professional) durant la teua vida. Hi ha diferents circumstàncies que cal afrontar, i no sempre és facil fer-ho sol. Saber les teues debilitats és el primer pas, i un signe molt important d’autoconeixement. No me n’amago, durant dues etapes de la meua vida he anat al psicòleg, i n’estic molt satisfet. M’ha anat molt bé i he pogut afrontar-ho tot amb més calma i serenor, però al mateix temps amb més força. I a més crec que l’estigma social negatiu que hi ha s’està diluïnt poc a poc i ja no està tan mal vist… tot i que encara queda molt camí per a recórrer.

  2. Rosa Rochet ha dit:

    És molt interessant aquest article sobre l’auto-coneixement. Coneixement per a mi significa extraure el nostre “Talent”. Per tant, hem de començar a utilitzar eines diferents a les tradicionals. Ens hem de convertir en Gestors de Canvi. Tot això comporta un risc i com a conseqüència un canvi d’actitud que només s’aconsegueix mitjançant la transformació personal (l’auto-coneixement). És així com arribarem a la transformació social i organitzacional tan desitjada.
    En la vida tots passem per situacions límits que ens ajuden a despertar, a observar que és el que passa en el nostre interior, que sentim, quines són les nostres emocions. I sí, jo també he necessitat ajuda per arribar a un altre nivell de consciència. I avui, puc dir que el conèixer-me i descobrir quin és el meu talent ha estat una gran descoberta. Un cop, una gran persona em va dir que en la foscor és quan es veu millor la llum. I és cert, hem d’aprofitar aquestes situacions més difícils com una oportunitat per créixer.
    Tot això ha fet que estigui immersa en projectes de cooperació entre l’administració i el sector privat, posant en valor els Intangibles. Com passar de l’objecte al subjecte. No tan sols hem de ser capaços de crear rutes i paquets turístics, sinó que hem de llegir símptomes, que desitja el viatger, és a dir, treballar des de les emocions i vivències que ens proporcionarà el viatge.
    Però, el més important, ha estat desenvolupar un projecte personal les “Imperiències”. Un concepte que neix de dues formes de viatjar, l’exterior ( realitzant activitats com senderisme, cicloturisme, vela…) i la interior (les emocions i vivències que descobrirem al connectar amb les vibracions de la natura). Bé, tens raó Carme, en ressaltar la paraula Agent (com a persona que facilita totes aquestes eines, i no com Agència (concepte corporatiu, basat en el consumisme).
    Recordar que tots tenim un “Geni” en el nostre interior. Segueixo en el camí de l’auto-coneixement des de la senzillesa i humilitat. És una aventura interminable i meravellosa!!!

  3. Carme ha dit:

    Quins comentaris més generosos, quina fortuna. Moltes gràcies, de debò.

    @Dani, tens molta raó. És important que, individualment i com a societat, ens desempalleguem de falses assumpcions i ens decidim a millorar, que tots ho podem fer i una bona forma és amb ajuda de professionals. Crec que una de les coses que podríem començar a fer és distingir quins són els bons professionals. No hi ha potser una boirina tèrbola en aquest aspecte?

    @Rosa, la teva experiència és un veritable tresor. Moltes gràcies per compartir-la amb nosaltres, no té preu. I molts d’ànims en el viatge meravellós del coneixement i la millora. Ja ho saps que estàs obrint camins? Et donem suport i et seguim.

  4. Jacme ha dit:

    el podcast que et vaig fer a l’ebrebloc ja està pujat: http://www.basar.cat/?p=761

Deixa un comentari

Usuaris Twitter
Podeu comentar de forma habitual però també podeu utilitzar el compte Twitter amb el botó de sota. Si utilitzeu el compte Twitter el vostre nom portarà l'enllaç del vostre compte i es publicarà un tuit automàtic amb el comentari.

Additional comments powered by BackType