Fil dels
Apunts
Comentaris

«Però si saltava a la vista! Com no se li havia ocorregut a ningú abans?»

Al 1997, l’emprenedor autodidacta Simon Woodroffe va crear “YO! Sushi“, el primer restaurant de Sushi que va funcionar a Londres. Deu anys més tard surt per agitar la indústria hotelera amb mini-hotels de luxe de baix cost situats als aeroports. El següent pas és “YO! Zone“, spas de luxe per a gent amb poc pressupost.

A Infonomia van conversar amb Simon Woodroffe i m’han agradat diversos detalls:

  • Encara que Simon Woodroffe és qui desenvolupa les idees, ha hagut de trobar les persones adequades per què fessin realitat els proyectes. Crec que les idees tradicionalment s’han sobrevalorat, però en realitat només són valioses quan s’executen.
  • Tot i que la idea del Yotel sembla molt senzilla, no se li va acudir d’un dia per a un altre, sinó que en realitat va passar mesos amb alguna cosa més o menys abstracta en ment fins que a poc a poc va anar fent retocs, canvis, fins que es va materialitzar en una idea molt més concreta. És a dir, que quan t’arribi la insipiració t’haurà d’agafar treballar i que la improvització és un altre mite: allò més senzill és allò que amaga més hores al darrera.
  • M’agrada el que respon en la pregunta sobre l’estudi de mercat i em recorda un tuit de Jaime Roca, amb una cita de Henri Ford: “Si li hagués preguntat a la gent què volien, m’haurien dit que un cavall més ràpid.”

Però si amb l’anglès no et trobes còmode, també tenim la transcripció, que tradueixo a continuació:

Simon Woodroffe: Let’s rock the hotel industry

Por Doris Obermair – 20/03/2009

YOTEL

Com va sorgir la idea de minihotels de diseny de baix cost?

Em vaig posar a cercar noves opcions que encaixessin amb el concepte cool de YO!, i em vaig fixar en els hotels càpsula de Japó, però vaig pensar que ningú voldria hostatjar-se en un lloc com aquell. Així que em vaig passar mesos intentant crear un espai petit però luxós. Un dia, en un vol de tornada des de Kuwait, em va sorgir l’oportunitat d’anar en primera classe amb British Airways, on tenen aquells seients que es converteixen en llits plans. Recordo que em vaig despertar pensant: «Ha de ser una cosa així!». Tan aviat com vaig baixar de l’avió, em vaig posar en contacte amb la gent que havia dissenyat l’interior de la cabina. Així que per a YOTEL empleem dissenyadors d’interiors d’avions.

I la idea inicial era ubicar-los en els aeroports?

Vam construir prototipus i vam estar donant-hi voltes fins que un dia la companyia British Airport Authority, que de fet ara és propietat espanyola, ens va trucar i ens va dir que creien que hauríem d’obrir en els aeroports. De fet, mai ens havíem plantejat construir hotels en els aeroports, sinó en els centres urbans. Però ens vam adonar de que podíem llogar les habitacions no només per una nit, sinó per blocs d’hores. Els millors hotels del món es vanen de tenir una ocupació del 98 % a l’any, però nosaltres la tenim del 180 %, i el nostre objectiu és arribar al 250 %, lo que significaria que cada habitació s’ocupa més de dos vegades al dia. Això ens permet mantenir els preus a un nivell raonable.

Quin és el paquet més venut?

L’estància més habitual és la tradicional de tota la nit, excepte pel fet que els clients tendeixen a agafar l’habitació molt tard i deixar-la molt aviat. El segon paquet més venut és per a les persones que entren a les 8, les 9 o les 10 del matí i s’agafen 3, 4 ó 5 hores per a dormit una mica abans d’anar-se’n. Però aquest tipus d’estància la venem al llarg de tot el dia: és un oasi en un món estressant.

Com va saber que hi havia mercat per a habitacions d’hotel de 7 m2?

Si hagués fet una investigació de mercat preguntat a la gent sobre si els agradaria dormir en una habitació de 7 m2 sense llum natural, m’haurien contestat que de cap manera! La qüestió és que no es pot realitzar una investigació de mercat sobre un mercat que no existeix. Fer alguna cosa nova representa milers que malsdecap, perquè primer has de convèncer a la gent perquè ho vegin a la teva manera. Aquest és el motiu pel qual la creativitat i la innovació acostumena venir de la mà dels emprenedors, i no de les grans empreses. Si haguessim tingut una reunió això en una gran empresa, se m’haurien tancat en banda, m’haurien dit que necessitava finestres, perquè això és el que tenen els hotels, així com un gran bany. Però la veritat és que en un espai tan petit com aquest hi ha de tot. Per descomptat, no ha esta fàcil, però hem aconseguit triunfar. La frase més repetida de tots els que entren en una habitació com aquesta és: «Però si saltava a la vista! Com no se li havia acudit a ningú abans?».

Cobreu poc pel servei bàsic i afegiu costos addicional per altres serveis complementaris, com fan les aerolínies de baix cost?

YOTEL es mantindrà fidel a la seva filosofia: nosaltres venem son, però de luxe: uns bons matalassos, cotó de gran qualitat, silenci, aire condicionat, bany propi… Es poden fer moltes coses aquí: comprar menjar, veure la tele, treballar… Totes les habitacions tenen Internet. Però la majoria de la gent que ve, tanca la cortina, apaga els lums i es posa a dormir.

Ara ens trobem en una habitació premium; a la porta del costat tenim una habitació estàndard. També estem treballant en habitacions econòmiques i quan anirem a Amèrica farem suites. Serà com si dissenyéssim una stretch limousine amb un Mini! Tindrem suites que seran més petites que qualsevol altra habitació, però tot i així en direm suites!

Quina expansió es preveu per a YOTEL?

Crec que ens mourem molt ràpid, però de moment no hem fet res públic. Aviat obrirem un YOTEL a Alemanya, tot i que estem estudiant tot el món. Segurament que també ens instal·larem a Espanya.

Sembla ser que avalues les teves idees de negoci basant-te molt en la intuició…

Començo el procés pensant «és una bona idea?», i l’acabo dient «és una bona idea?», i finalment dic «sí, és una bona idea!» [risses]. Quan se’m va ocórrer la idea de YOTEL, no vaig tenir cap necessitat d’avaluar el concepte, era tan evident! Ara bé, com pots convèncer a la gent d’aquesta evidència? La majoria dirien: «Molt bé, escriu-me un informe de 20 pàgines i estudia el mercat». Però les coses no funcionen així, i tothom ho sap. Enlloc d’això, vam construir prototipus a escala real i els vam mostrar en exposicions de disseny. Tothom que els veia quedava meravellat; vam sortir a les notícies de tot el país, als periòdics, a les publicacions d’arquitectura… De sobte estavem en boca de tots, i la gent ens preguntava que quants en teníem. Va ser llavors quan es va començar a creure en el projecte, i això és molt millor que un pla de negoci!

Tu ets el creador de la idea YO!, però un cop el projecte està en marxa, no t’impliques en la gestió del dia a dia, oi?

Una de les grans lliçons que he après en aquesta vida és: descobreix en què ets bo, i passa tot el temps fent exactament això. Jo sóc bo tenint idees, i en posar en marxa projectes i construir prototipus. Els meus socies, ja sigui Robin Rowland a YO!Sushi o Gerard Greene, que porta el negoci de YOTEL, són bons en fer que les coses funcionin y passin. La meva propera idea és el YO!SPA. Tots els spas del món estan pensats per a senyores molt riques, i jo estic preparant un spa per a tot tipus de gent; serà una barreja entre una discoteca i un spa, on podràs ballar al costat de les piscines.

Fer el luxe accessible al mercar de masses…

Crec que aquesta és una gran fórmula: portar a tothom el que tenen els rics.

¿Què us sembla això de la discoteca-spa? Això de ballar al costat de les piscines? Jo no he pogut evitar recordar la mítica Contacto a les nostres terres. Us en recordeu? Cada cop que passem per allí, li explico al meu fill com era i ell al·lucina!!

1 Tweet

Deixa un comentari

Usuaris Twitter
Podeu comentar de forma habitual però també podeu utilitzar el compte Twitter amb el botó de sota. Si utilitzeu el compte Twitter el vostre nom portarà l'enllaç del vostre compte i es publicarà un tuit automàtic amb el comentari.

Additional comments powered by BackType