Compartir

Poques vegades la televisió ha servit per transmetre les emocions que comporta aprendre.
I avui tenim el plaer de presentar un documental premiat repetidament per la tendresa a l’hora explicar l’aprenentatge en una escola.
És una mena de càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure. Els protagonistes són els alumnes d’una escola pública d’una ciutat d’uns 8.000 habitants del Japó. Els alumnes i evidentment el mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta fer possible l’aprenentatge i la diversió.
Durant un any les càmeres van seguir la seva feina i els conflictes en el si de l’escola. Comprovarem com se’n va sortir de tot plegat; com aconsegueix, amb habilitat, que els nens avancin en l’aprenentatge, però sobretot en l’art de viure.

Joan Salvat

El meu fill està estudiant mòduls d’activitats físicoesportives i paral·lelament també entrena nens de diferents edats. Li dedico aquest post al meu fill i espero que li agradi molt el vídeo.

L’empatia és el més important.
Deixa que la gent visqui en el teu cor.
N’hi cap tanta com vulguis

Toshiro Kanamori

Compartir

De moment només està disponible en la versió anglesa del cercador de Google.

Observem la diferència entre els resultats d’una cerca feta amb Google España o amb Google in English. Veurem que al costat dels resultats surten unes icones.

Cerca a Google España, sense icones:

La mateixa cerca a Google in English, amb les icones:

Tal como s’explica en el vídeo que poso a continuació, es tracta i més ni menys que de permetre que cada usuari ordeni els resultats de les cerques segons el seu criteri personal i únic. Les seves preferències es desaran i es tindran en compte de cara a futures cerques.

Aquesta idea no deixa de ser un pas més (i crec que molt important) en els plans de Google de dominació mundial de la informació, però…

Això és el somni de qualsevol internauta!!!

He recordat ràpidament la interesantíssima sèrie de posts que està publicant Rafael Martínez sobre posicionament SEO, amb l’etiqueta SEO para principiantes, ja que tal con ens indica, es tracta de:

ejercer acciones con el fin de lograr aparecer en las primeras posiciones de los buscadores

En el sector turístic s’ha comentat moltes vegades la diferència de poder entre intermediaris i hotels petits a l’hora de posicionar-se a Google. En algunes cerques, la pàgina oficial de l’hotel surt excessivament endarrerida per a la paciència de l’internauta, amb uns resultats dominats pels grans intermediaris, molt més poderosos.

Us imagineu que de sobte, els hotels surtissin als primers resultats per voluntat dels usuaris??

Evidentment, el SearchWiki és una opció en aquests moments molt minoritària i li queda molt per evolucionar. Tanmateix, crec que no deixa de ser quelcom a tenir en compte, sobretot parlant d’una visió més a llarg termini.

Observem, a més a més, que gràcies a SearchWiki els usuaris tambié tenen la possibilitat de comentar… En un moment en què molts hotelers encara estan en contra dels comentaris lliures, em pregunto si sóc l’única que creu que el sector ha d’obrir-se de forma radical si vol connectar amb els seus clients i establir-hi relacions de confiança.

No es tracta d’un tema de tecnologia, en absolut, però podran fer-ho sense tecnologia? Al ritme que evoluciona tot?

Technorati Tags: Google, SearchWiki, SEO

Compartir

Jesús no sabia quin divendres era… ai, ai, ai…
Que és avui!!!

Avui, 21 de novembre de 2008, a les 20:30 hores, a Amposta, Marc Ferreres ens explicarà la contractació i compres per internet. Sabem el que hem de saber?

Amb el marcat caràcter didàctic que caracteritza les Nits a l’Àtic, Marc ens parlarà sobre consum i comerç electrònic. No t’ho perdis!

Pots assistir en persona o onlinea través d’AtictesTV.

Technorati Tags: Atictes, Atic2a, Nits a l’àtic,

Compartir

Juntament amb Jesús Ferré vam fer cap a Tarragona, on ens vam trobar amb Jordi Planas, que em va sorprendre amb una gran riquesa d’experiències, Aroa i Pere de SB Hotels.

Durant la jornada es van tractar entre altres, el tema de la identitat a Twitter, corporativa vs. personal i el que suposa per a les empreses. També es va parlar de les carències històriques que molta part del sector d’allotjament arrossega en temes d’internet i d’estratègies en distribució i comercialització; moltes oportunitats en aquest sentit.

Després, en el “moment cava”, a més de poder parlar amb Albert Barra, ponent convidat, també vaig tenir l’oportunitat de conèixer off-line a Alicia Estrada i Àngels Bueno, que amablement ens anava presentant als que encara no ens havíem desvirtualitzat. Així vaig poder xerrar distesament amb Jordi Ruiz i compartir un feeling extraordinari amb Oriol Miralbell i David Comuñas.

Amb tot, encara queden oportunitats de desvirtualització. Avui, per exemple, acabo de descobrir que vaig veure a Pere Martí, però no el vaig reconèixer. Ho he sabut en veure el vídeo d’Albert.

Una jornada estupenda, amb un format molt atractiu. Vull felicitar a tot l’equip de Cava & Twitts per l’excel·lent organització i agraïr-los la bona acollida, i en especial a Marc Cortés.

Technorati Tags: Cava & Twitts, Turisme 2.0, Twitter

Compartir

LA FAGEDA D’EN JORDÀ

Saps on és la fageda d’en Jordà ?

Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i pregon

com mai més n’hagis trobat al món:

un verd com d’aigua endins, pregon i clar;

el verd de la fageda d’en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud

s’atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot el món

en el silenci d’aquell lloc pregon,

i no pensa en sortir o hi pensa en va:

és pres de la fageda d’en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

*   Aquest poema l’ha interpretat: Dolors Laffitte

Dissabte, 8 de novembre, vam sortir de Roquetes un grup de persones molt positives, amb inquietuds i ganes de compartir. Per això no sorprèn el bon ambient de què vam gaudir i que finalment vam tornar tots amb ganes de repetir-ho i de poder continuar amb aquesta dinàmica que tot just hem encetat. Podem veure totes les fotos, testimoni de la nostra visita.

En arribar ens va rebre Josep M. Prats, tot un luxe. Ens va acompanyar caminant per La Fageda d’en Jordà tot explicant-nos la formació de l’indret i el terreny volcànic, fins arribar al punt d’informació, on ens va parlar de la Carta Europea de Turisme Sostenible en Espais Protegits.

El Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa es troba en un indret on la indústria és el sector que té més pes econòmicament i on fa temps un dels volcans més emblemàtics estava amenaçat per la producció d’extracció de minerals fòssils. En aquesta zona va sorgir l’Associació Turisme Garrotxa,  que ha tingut un paper primordial en el desenvolupament de la Carta Europea de Turisme Sostenible.

Ens va cridar molt l’atenció la figura d’aquesta associació, on estan representats tots els actors implicats en la Carta (CETS), ja siguin entitats públiques o privades, administracions, empresaris, etc., amb diverses formes d’adhesió.

Per un costat, una associació d’aquestes característiques resol diverses problemàtiques o tensions derivades de la propietat d’idees o iniciatives o bé l’assignació pressupostària, qüestions fonamentals, punt principal per poder-nos plantejar el turisme sostenible i la presentació a la CETS.

D’altra banda, però, no cal oblidar que hi ha certa resistència en temes d’associacions, en què el sector turístic ja en té experiència. És com a mínim molt curiós que en un moment en què la cooperació i col·laboració estan jugant el paper més important que han tingut mai, el paper que estan jugant les associacions no tingui la mateixa importància.

Per tant, si davant la iniciativa del Parc Natural dels Ports per unir-se a la CETS ens plantegem la necessitat d’una associació representativa, també és inevitable formular-nos la pregunta de com hauria de ser, quines característiques hauria de tenir una associació de turisme en aquesta zona per respondre a les necessitats actuals i evitar dinàmiques negatives.

Algunes idees que han sortit en anteriors debats sobre la problemàtica de les associacions:

• Cal un nou associacionisme més mobilitzador i bidireccional en la comunicació i menys delegació còmplice que en la pràctica ens impedeix acceptar que tenim allò que ens mereixem
• Cal empreses totalment orientades al client amb mentalitat de comunicació 2.0 i associacions 2.0 totalment orientades cap als seus membres amb una mentalitat integrada en actuacions de Social Media
• Cal facilitar als associats un espai per compartir amb els altres membres
• Moltes asociacions esdevenen centralitzades i burocràtiques, allunyades dels objectius competitius reals i properes als objectius legals
• Avui en dia es parla molt de xarxes a internet, podria sorgir una oportunitat per impulsar nous models de col·laboració i no copiar els existents?

Què en penseu? De quins temes hauríem de parlar a casa nostra?

Technorati Tags: Turisme, Associacions, Garrotxa, Fageda d’en Jordà,

Compartir

Blocaires Ebrencs i Atictes presenten facebook.ebresfera.cat Per qui encara no ho conegui Facebook és una Xarxa social per Internet. Normalment per buscar feina i ampliar el grup d’amistats o socis per negocis recorrem als amics dels nostres amics i mos toca dependre de la intermediació dels nostres amics. Amb facebook podem accedir de forma directa. La gent de les Terres de l’Ebre durant aquest 2008 està descobrint que pots recuperar el contacte amb gent que fa temps que no veus (amics del col·legi, de l’institut, de la feina, gent del poble que ara és a ciutat…)

Facebook és una pàgina d’internet on pots posar el perfil, la foto, aficions, història personal i llavors pots posar enllaços, vídeos i demés informació que es vulgui deixar d’un mateix. Podem tindre la nostra agenda de contactes que s’actualitza automàticament (renovant la foto o afegint informació actualitzada). També podem estar informats d’activitats culturals o simplement apropar-nos a gent que viuen lluny, però cada vegada més estan havent contactes del nostres pobles per la xarxa social i es poden trobar punts en comú amb els teus amics que no s’haguera pogut saber per una altra banda.

Una de les primeres coses que fas a Facebook és buscar el teu municipi a veure si hi han veïns teus. Amb aquest projecte es permet trobar de forma fàcil la gent del municipi d’on ets i dels pobles veïns i així afegir-te al grup o trobar la gent que coneixes d’una manera fàcil.
També hi pots trobar l’aplicació de moda, que envia regals ebrencs als teus contactes de Facebook.

Registrar-te al Facebook és molt fàcil i només necessites tenir un correu-e i ho pots fer aquí http://ca-es.facebook.com

Technorati Tags: Ebresfera, Atictes, Blocaires Ebrencs, Terres de l’Ebre.

Compartir

Serà el dijous de la setmana que ve, 13 de novembre, a Barcelona. Sortiré d’aquí a la tarda amb Jesús Ferré i amb Jordi Planas anirem fins a Barcelona. Tornarem cap a casa en acabar. Poden apuntar-se 2 persones més.

Tindrem una taula rodona sobre “Les noves tecnologies han canviat les formes de consumir turisme?“

• Albert Barra: Fundador i Director Hotel Juice
• Toni Mascaró: Fundador i director general de eMascaró Crossmedia
• Silvia Carreño: Social Media Manager - Atrapalo
• Pilar Noguera: Directora Comercial - Nuñez i Navarro Hotels

Més informació a cavaandtwitts.com

Per fi podré conèixer en persona a Albert Barra, a qui llegeixo des d’abans de crear Turismo 2.0. També espero trobar a Manel Colmenero, professor meu a la UOC, i altres contactes digitals que espero que ens trobarem.

Al bloc de Jesús he trobat un vídeo sobre la trobada anterior, la primera edició del Cava&Twitts.

Diu Jesús que encara es pot apuntar algú més. Sortim a primera hora de la tarde d’Amposta i hi han dos places. Tornem a dormir a casa. T’apuntes?

Technorati Tags: Cava&Twitts, Twitter, trobades

Compartir

Us en recordeu de fa més de 10 anys, quan molt poqueta gent tenia internet i ningú podia comprar un bitllet d’avió per internet?

El fenomen low-cost ha estat un revulsiu per a tot el sector turístic, però encara més internet i el comerç electrònic.

Amb tot, cal dir que les transaccions a la xarxa encara generen molt de respecte i hi ha molta gent que prefereix comprar a la botiga de tota la vida.

Si vols saber més coses sobre el correu electrònic i saber en qui pots confiar i donar-te seguretat, no et perdis la propera Nits a l’Àtic: Contractació i compres per internet. Sabem el que hem de saber?

Sí, sí, tornen les Nits a l’Àtic!

L’associació sense ànim de lucre Atictes, amb la col·laboració de l’ajuntament d’Amposta i el suport de moltes altres entitats, posa en marxa la tercera edició de les Nits a l’àtic (Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació), que tindran lloc habitualment el 2n divendres de cada mes (la data exacta de cada xerrada es confirmarà en aquest web amb almenys 1 setmana d’anterioritat).

La primera Nit a l’àtic del cicle 2008/2009 tindrà lloc el 21 de novembre a les 20:30 hores a les Terres de l’Ebre, concretament a Amposta. Es parlarà sobre consum i comerç electrònic amb un marcat caràcter didàctic que farà d’aquesta activitat un lloc de visita obligatòria per a gent de totes les edats, fins i tot, per a aquells que no tinguin coneixements previs sobre les matèries que es tractaran.

Tota la informació al web oficial de les jornades: http://atic2.cat

Technorati Tags: Atictes, Nits a l’Àtic, comerç electrònic

Compartir

L’objectiu de la campanya és demanar a Al Gore que protagonitzi un documental i utilitzi així tot el seu poder mediàtic per cridar l’atenció sobre aquest drama, com ja va aconseguir amb el canvi climàtic. Belen Rueda, Santiago Segura o Fernando Colomo són tres de les cares conegudes que recolzen ja aquesta campanya.
Per saber-ne més o veure el tràiler, punxa en www.pideseloaalgore.org

Si necessiteu més informació podeu visitar el bloc d’un amic meu: Jesús Manzano

A continuació cal triar el llistat de víctimes del meme:

• Jordi López
• Oriol Gracià
• Jordi Arrufat
• Clara Àlvarez
• Jesús Ferré
• Gamoia
• Daniel Gil
• Jaume Llambrich
• Albert Simó

I les persones que comencen amb això i s’animen a afegir-se, també poden continuar-ho

Com Anna, jo també vull aprofitar per penjar un vídeo de Jamiroquai i motivar-nos per aprendre a respectar el planeta i utilitzar les tecnologies, la comunicació, la música i l’art, ciberactuar tots en xarxa per aconseguir més justícia social i un millor desenvolupament sostenible. També des de les Terres de l’Ebre.

Si t’has quedat amb ganes de més Jamiroquai, he enllaçat una llista de reproducció de youtube.

Technorati Tags: ONG, campanyes solidàries, meme, TIC, art, música, jamiroquai, soberania, planeta terra, sostenibilitat, justícia social

Compartir

Resulta que s’ha de fer un anagrama amb les lletres del títol del bloc de cadascú i ja ens tens a tots embolicats amb aquesta empresa. Alguns potser ho tenen més fàcil però d’altres sabem el que ens ha costat…

Jo he fet 2 versions: en català i en castellà (amb el que m’ha costat no era qüestió de filar prim )

Castellà:

TÍTOL: El blog de Carme Pla

ANAGRAMA: Alma Rebelde, log PC

ANAGRAMA: Golpe del Calambre

ANAGRAMA: Del marco plegable

ANAGRAMA: Global Red me place

ANAGRAMA: Pláceme Red Global

ANAGRAMA: Déme Placer Global

ANAGRAMA: Compra gel de bella

ANAGRAMA: Compra el gel balde

Català:

TÍTOL: El blog de Carme Pla

ANAGRAMA: Problema de gallec

ANAGRAMA: Bloc Palmera de Gel

ANAGRAMA: Cordell ample beca

ANAGRAMA: D’aparell be el moc

ANAGRAMA: De com be l’aparell

ANAGRAMA: Bar Glop de la Melce

ANAGRAMA: Bar del Cop la Melce

Compartir

Ens va impactar la ponència de José A. Donaire, que molt encertadament va tractar els temes més importants i bàsics que s’estudien actualment sobre turisme i centrat en les tensions conceptuals que estem vivint.

Un dels temes que va comentar Donaire és que hi ha una tensió entre homogenització i singularitat. És una tensió mal resolta que trobem a l’hora de crear producte turístic. Va posar com exemple les jornades gastronòmiques que són un producte per posar en valor la singularitat de la gastronomia d’un lloc. Ara bé, en el moment en què hi ha 26 jornades gastronòmiques a la Costa Brava veiem que s’ha estandarditzat massa.

Jordi Arrufat ho ha reflexionat ens fa la següent proposta per a les Terres de l’Ebre:

1) A casa nostra dificilment trobarem muntanyes amb neu en ple mes d’agost, cert, però….
2) Les carreteres no arriben fins a segons quins pobles de muntanya de Suïssa, o tren, o telefèric o a peu.
3) Les senyalitzacions per arribar fins a qualsevol lloc estan per tot arreu.
4) Es pot arribar fins al cim de les muntanyes en telefèric.
5) Tot i lo car que és viatjar a Suïssa els pobles de muntanya continuen vivint del turisme fins i tot quan no hi ha neu….i sense que ningú tingui afició pels bolets a n’aquell país!!!

Si no m’equivoco a l’Estat espanyol només la vall de Núria ofereix a dia d’avui un turisme similar de natura i muntanya amb l’accès tancat.

La idea d’implantar un sistema similar a Interlaken-Núria a les Terres de l’Ebre no seria doncs original però si que no estaria gaire explotada en el nostre entorn immediat.

Una altra cosa que també va dir Donaire en la seva ponència va ser que actualment hi ha una mena de “turismefòbia”, tots volem llocs singulars, sentir-nos especials, etc.

A mi m’encanta Suïssa, si no fos perquè és tan cara hi aniria ben sovint. Tinc la impressió de visitar un conjunt de llocs singulars, diferents… diria que han sabut mantenir el seu encant. I no m’estranya, perquè ells als anys 60 ja parlaven dels perills de créixer massa!!!

Em va sobtar molt que fins i tot la capital, Berna, té un encant que alguns pobles el voldrien… i és la capital del país!!! Aquestes fotos que veieu al costat són de la capital, de Berna, portades de la Wikipedia.

Suïssa, a més a més, és un país amb molts petits empresaris i el turisme ha estat una activitat molt desenvolupada. No és casualitat que a Lausanne hi hagi la primera escola hotelera del món. Fa temps que hi estan treballant.

També cal dir que fa temps que acompanyen el patrimoni amb històries que tots coneixem, com la de Guillem Tell, gràcies als clàssics de la literatura romàntica.

Tornant a la ponència de Donaire, i al fet que calen idees originals en la creació de producte, què passaria si ens dirigim vers un tipus de viatger amb iniciativa i ens dediquéssim a escoltar-los? Algú ho està fent? I si ens dediquéssim a posar en pràctica les idees dels viatgers que són compatibles amb l’autenticitat del nostre territori?

Has sentit alguna idea d’algun visitant que es podria fer a casa nostra?

Aquí hi ha més fotos que vaig fer durant la jornada.

Actualització: Edito aquesta entrada per incloure enllaç a la valoració de la Jornada en el bloc dels amics dels castells i el vídeo amb la notícia de TeveOn. També em vull felicitar públicament a tota l’organització tant per la iniciativa com per l’èxit d’assistència i en especial als coordinadors, Núria Gil i Jordi López Roig.

Technorati Tags: Producte turístic

Compartir

Porto dies pensant com explicar el que poden aportar aquestes eines, com pot algú justificar davant del seu superior l’adopció dels canvis que suposen. El punt crític és que no sé com puc evitar que surti la qüestió del “retorn” que explicava fa poc Jordi Ruiz:

“Pero, ¿cuál es el retorno?“, esa fue la pregunta. Y es que en los tiempos que corren, cuál, cuándo y cuánto se hacen decisivos más que nunca a la hora de destinar un solo € del presupuesto. Y más cuando todavía hay mucha gente convencida de que “todo esto son temas informáticos minoritarios” o “esto es una moda que pasará como pasaron otras” o mejor “¿qué programa hay que comprar que haga todo eso?“, son algunas afirmaciones que se pueden escuchar alternadas con términos como frikis, estos chavales, los informáticos… etc.

El mateix Jordi, ahir escrivia un altre post en què en la conclusió deixava clar que si només es parla del retorn econòmic palpable (el que ell anomena blog-conversión), no es pot justificar. A més a més, després de llegir-lo entenc que la voluntat de dialogar amb els grups d’interès i d’apropar-nos nosaltres cap a ells, és més fonamental que el fet blocaire.

Si todo esto es bastante más sencillo de lo que parece, si realmente te intresa la blog-convesación, lo que opinan tus clientes, conversar con ellos, recoger el feedback … no necesitas un blog, una comunidad social o una cuenta de twitter, basta con acudir para leer y contestar lo que tus clientes publican sobre ti en los diferentes IDS y comunidades de viajeros (Tripadvisor, Trivago, Travbuddy … ), así de simple.

Si por el contrario lo que interesa es únicamenta la blog-conversión, ahórrate esos euros y destínalos a otra cosa, escogiste o te vendieron una estrategia equivocada.

Suposo que abans de parlar del 2.0 caldria preguntar si ens interessa saber l’opinió de la gent.

Conèixer a fons les expectatives dels grups d’interès és una qüestió cabdal per poder realitzar una bona gestió interna, és bàsic per tal d’enfocar correctament els nostres esforços. I què millor que parlar-ho directament? Però és clar, no ho recordava, resulta que la gestió no està de moda. Serà veritat allò que ha amollat alguna vegada Julen, allò de que “el manajemén es aburrido“?

Més enllà de la gestió, però, dialogar i conversar amb els grups d’interès no només ens permet conèixer i gestionar les expectatives que hi ha sobre nosaltres, sinó que també ens permet establir amb ells relacions de confiança. Però això de la confiança tampoc està de moda… Ah, calla, què passa, que ho estic dient malament, això? que potser estem veient que sí que la necessitem, la confiança?  Que la confiança és important per a les finances i sense confiança ens quedem sense “retorn”?

Technorati Tags: Blocs, conversa, confiança

Compartir

Són activitats molt saludables, que ens posen de peus a terra però que també són molt engrescadores perquè veiem com avancem en el nostre objectiu per difondre el format bloc i la part social de les noves tecnologies.

D’entrada, en aquesta primera experiència per a mi, el primer que he vist són formes diferenciades d’aprendre: hi ha persones que davant d’una interfície intuïtiva no dubten en provar i anar fent, mentre que altres necessiten un acompanyament molt més marcat, necessiten un pas a pas que puguin seguir i els doni seguretat.

Entenc que és important respectar el ritme de cada un per què cada persona pugui treure’n profit i gaudir-ne al màxim. Al mateix temps, però, és evident que el format d’ensenyament tradicional no permet molta diferència de ritmes en un mateix grup, ja que es basa en un espai, un temps i un temari determinats que empenyen cap a l’estandardització i limiten molt la personalització.

En aquest sentit penso que les noves tecnologies ens obren noves possibilitats i ens poden ajudar a superar aquestes limitacions. Per a aquest primer taller de blocs he obert un bloc de suport amb la intenció de que aporti un plus de flexibilitat al curs. En el mateix bloc he posat:

• 1.- Apunts pas a pas per a qui pugui necessitar un recordatori de les coses que hem fet. Aquests apunts tant poden fer de guia com de recordatori.

• 2.- Apunts sobre temes que no s’han donat a classe a tothom però que responen a la inquietud o necessitat d’alguna persona de classe.

• 3.- Notes i enllaços sobre coses que no s’han explicat però que podrien despertar la curiositat d’algú.

• 4.- El bloc com a punt de trobada, node de connexió i intercanvi entre les persones de l’aula.

D’altra banda, i de forma pràcticament paral·lela, s’ha estat preparant i celebrant a Bilbao el 7è taller Aprendices, dedicat aquesta vegada a les presentacions. A distància també he anat seguint les activitats d’aquest taller, que és d’aplicació molt àmplia, més enllà d’ensenyament.

Me l’apunto aquí per tenir a mà l’enllaç a la pàgina del wiki en què hi ha tot d’exemples de presentacions, apunts pràctics, consells, etc. Consulta imprescindible a l’hora de preparar qualsevol presentació que sigui important per a nosaltres.

En el wiki veurem un “abans”, un “durant” i un “després” de la jornada, que es complementen de forma molt enriquidora. Com a mostra, copio aquí les anotacions de la jornada presencial, solament una petita part del que és el conjunt del taller.

• La importancia de la improvisación… y también de la preparación. Como siempre, bienvenidos al mundo de la paradoja.
• Según objetivo, contexto, público, las presentaciones serán diferentes.
• Atención a la importancia de los aspectos no verbales de la comunicación, tanto de la persona como del contexto.
• Según la universidad del tutufú la comunicación no verbal supone más del 50% de la presentación.
• El contenido se convierte en commodity.
• Podría dibujarse un continuo sobre el que situar muy diferentes tipos de presentaciones, combinando diferentes variables.
• Receta del 10-20-30, diapositivas, tiempo, tamaño de letra.
• Presentaciones que pretenden convencer vs. presentaciones que pretenden explicar.
• La pizarra tiene sus ventajas: permite el seguimiento a un ritmo quizá más adecuado para los humanos.
• Podemos estar compitiendo por captar la atención: una carrera por el contenido que mejor lo consigue, pero también una carrera por la persona que comunique mejor.
• Todas somos personas creativas. La escuela te mata la creatividad, te aborrega.
• Pedro Luis Uriarte: analizamos su ejemplo. Opiniones para todos los gustos: ¿transmite o no transmite? Ejemplo de preparación frente a improvisación.
• Contacto directo, visual, miradas, elemento que refuerza comunicación. Cercanía.
• Capacidad de creerse el mensaje y reforzarlo a través del lenguaje no verbal.
• ¿La web 2.0 ha cambiado en algo lo que hacemos las presentaciones?
• ¿Saber antes del contenido de una presentación a través de un blog u otros medios digitales “estropea” o “enriquece” la presentación? Opiniones diversas.
• Presentación como concepto a mitad de camino entre el concepto clásico de interacción en mismo tiempo/mismo espacio y todo lo que proviene del entorno digital. El sentido diacrónico antes-durante-después se modifica ante las nuevas posibilidades.
• Mismo tiempo/mismo espacio como lugar donde pueden generarse los procesos más intensos de influencia.
• Desde el punto de vista de la tecnología: atención a las posibilidades de interacción. Cuidado con la logística porque los lugares donde se hacen las presentaciones la mayor parte de las veces no reúnen las características adecuadas y la situación de la “audiencia” es relativamente incómoda.
• “Con la tecnología actual podemos hacer una mierda mejor, más compacta”.
• “En la educación actual usar un PowerPoint en un Instituto es moderno”. Va a ser que es verdad
• La web 2.0 trae actitudes diferentes, el cambio de concepto es lo fundamental.
• El “probepoint” parece la expresión más utilizada. Innovación para el profe, y ¿para el alumno?
• El espacio condiciona, como el caso del lugar en que estamos.

Technorati Tags: Tallers d’aprenentatge, blocs, Aprendices, Blocaires Ebrencs

Compartir

Blog Action Day 2008 Poverty from Blog Action Day on Vimeo.

Technorati Tags: Blog Action Day 2008

Compartir

El proper divendres 24 d’octubre tindrà lloc, a Tortosa, la I Jornada de Turisme i Patrimoni, organitzada pel Campus Terres de l’Ebre de la URV , conjuntament amb l’Associació Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa.

Administracions, universitat i entitats locals compartiran una mateixa preocupació i objectiu: la valorització del patrimoni i el desenvolupament del turisme cultural. Per això, hi haurà experts en la matèria que posaran en comú els diferents aspectes que intervenen en el desenvolupament del turisme cultural.

Aquesta I Jornada de Turisme i Patrimoni de Tortosa està coordinada pels professors de la URV al Campus de les Terres de l’Ebre, Jordi López i Núria Gil, i comptarà amb la participació de José Antonio Donaire i Jordi Blay, entre d’altres.

Vist a CALGRU, Bloc personal de Clara Àlvarez

Més informació i tots els detalls al bloc del nostre estimat Jordi López i al bloc dels amics dels castells.

Technorati Tags: Turisme, Terres de l’Ebre, URV, Tortosa, Amics dels Castells,

Compartir

Compartir

bloquegen carreteres

com a protesta contra el govern,

perquè aquest no els concedeix

ajuts per a les seves empreses.

Technorati Tags: humor

Compartir

Hace exactamente un año, el boletín 22 daba noticia de la incorporación a la web de la Década de una sección de “Palabras y expresiones clave” (http://www.oei.es/decada/indice.htm) que permite acceder con facilidad a conceptos básicos, pero no siempre familiares, como “Antropoceno”, “Capacidad de carga del planeta”, “Glocalidad”, “Huella ecológica”, “Índice de Desarrollo Humano”, “Permafrost”, “Renta básica universal” o “Xenofilia”…

Con ello no hemos pretendido proporcionar un simple glosario de estas expresiones, sino que cada una de ellas remite a los “Temas de acción clave” en los que aparecen incorporadas. Ello permite encontrar dichas expresiones en su contexto y apreciar su estrecha vinculación, lo que contribuye a reforzar la visión holística necesaria para el tratamiento de la actual situación de emergencia planetaria.

Accedir a les Paraules Clau:

1. Sostenibilitat
2. Educació per la sostenibilitat
3. Creixement econòmic i sostenibilitat
4. Creixement demogràfic
5. Tecnologies per la sostenibilitat
6. Reducció de la pobresa
7. Igualtat de gènere
8. Contaminació sense fronteres
9. Consum responsable
10. Turisme sostenible
11. Drets humans
12. Diversitat cultural
13. Canvis climàtics
14. Biodiversitat
15. Urbanizació i sostenibilitat
16. Nova cultura de l’aigua
17. Esgotameent de recursos
18. Governança universal
19. Desertització
20. Reducció de desastres
21. Conflictes i violències

A més a més, propers temes que estan en preparació.

Cap insistir, tant com calgui, en la diferenciació entre creixement (económic i demogràfic) i desenvolupament.

Tampoc em cansaré d’insistir en que quan parlem de sostenibilitat en realitat estem parlant de gestió. Això implica la necessitat d’equilibrar els diferents eixos: social, mediambiental i econòmic. Per tal que les diferents actuacions tinguin un efecte positiu han de contemplar aquest triple vessant.

Technorati Tags: Sostenibilidad, Educación, Educación por la Sostenibilidad

Compartir

És un curs gratuït en què tindré l’oportunitat d’intercanviar impressions amb altres persones de les nostres terres que també han emprès el camí associatiu i espero que serà una oportunitat per aprendre i resoldre algun dels temes que compartim.

El programa establert a priori inclou:

• El paper de les associacions en la societat relacional:
  • el sentit de l’associacionisme en la societat democràtica;
  • elements de l’entorn que afecten la gestió, avui;
  • els actors presents i les relacions d’intercanvi;
  • perspectives de futur.
• El projectes de l’entitat:
  • Concepte d’organització;
  • elements de la planificació i dels projectes;
  • disseny de l’avaluació.
• Requeriments legals i fiscals:
  • possibles tractaments legals de les entitats;
  • implicacions de cada forma;
  • obligacions fiscals.
• El control econòmic i fonts de finançament:
  • instruments bàsics de control econòmic;
  • el pla de finançament;
  • fonts de finançament:
  • llei de fundacions i mecenatge, patrocini, subvencions des de els diferents nivells de l’administració, convenis i contractes.

D’entrada, intueixo que hi haurà diferències de base i concepte entre les associacions representades: amb o sense ànim de lucre, amb o sense activitat, etc.

A banda d’aquests detalls, conèixer els diferents requeriments, implicacions, obligacions… entenc que a tots ens interessa perquè sempre hi pot haver novetats que ens afecten.

Amb tot, el que considero que serà més interessant de tot serà poder descobrir formes de finançament per a una entitat sense ànim de lucre i sense activitat.

Serà a la sala d’actes de la Delegació del Govern a Tortosa (C. Montcada, 23)

Technorati Tags: Associacions, ICD

Compartir